Ja no es pot dir ni gras ! De tant protegir els nens els tornarem idiotes! La censura woke ens tortura! L’assumpte de les revisions de l’obra de Roald Dahl ho té tot per ser durant anys l’exemple suprem de com la cultura es deteriora quan s’intenta esmenar-la amb la moral del moment. Autors com Salman Rushdie ja han assenyalat els canvis en els llibres de l’autor, que va avançar The Daily Telegraph, com el que són, una estupidesa innecessària. I això que la majoria són mínims. “El seu pare era granger” es convertirà en “els seus pares eren grangers” i “la mare és tan estúpida com tu” passarà a ser “la mare i el pare són tan estúpids com tu”. En el mateix diari s’ha parlat d’una “elit neuròtica” que “massacra la llibertat”, i potser tenen raó, però assenyalen l’elit neuròtica equivocada. Ningú no va exigir a Netflix, actual propietària dels drets dels 16 llibres juvenils de Roald Dahl, que edités els textos o que contractés els famosos “lectors sensibles” que tothom assenyala com a autors dels canvis.
Roald Dahl
Segons han publicat els diaris britànics, el procés de revisió dels llibres ja va començar el 2020, uns mesos abans de la venda dels drets que The Hollywood Reporter va xifrar en un billion de dòlars, és a dir, mil milions de dòlars o uns 936.000 milions d’euros. Aquell mateix any es va estrenar una nova versió cinematogràfica de Les bruixes, dirigida per Robert Zemeckis. Les crítiques van ser mediocres. La pel·lícula té un 49% d’aprovació crítica i un 36% de valoració del públic a Rotten Tomatoes. El film va generar una polèmica, no gaire sorollosa. Diversos activistes van titllar la pel·lícula de capacitista (discriminatòria de les persones amb discapacitat) perquè les bruixes només tenen tres dits. Alguns atletes paralímpics, de fet, van iniciar una campanya sobre aquesta qüestió amb el hashtag #NotAWitch. No és forassenyat pensar que la Roald Dahl Story Company llavors ja estava en converses amb Netflix (un contracte així no es firma en 10 dies) i va voler “refrescar la Propietat Intel·lectual”, com han assenyalat diversos observadors, abans de tancar l’acord multimilionari, i que aquesta tasca d’higienització dels llibres de Dahl ha continuat després impulsada per la mateixa Netflix.
La reacció a les correccions és sobreactuada, fa segles que tenim versions modificades
A canvi d’aquests mil milions de dòlars, la plataforma es va reservar el dret de desenvolupar un “univers d’animació i acció real, en cinema i televisió, publicacions, jocs, experiències immersives, teatre en directe, productes de consum i més”. És a dir, ells són els propietaris de Matilda, de la fantàstica Superguineu, de James i del seu préssec gegant, de Jorge i la seva meravellosa medicina, i des del moment de la firma en endavant les úniques versions i reinterpretacions dels clàssics seran les que consenti Netflix i els hereus de Dahl, liderats per un dels seus nets, Luke Kelly, que es van assegurar en el contracte de mantenir la seva autonomia dins del conglomerat.
Les úniques versions dels clàssics seran les consentides per Netflix i hereus, amb contracte de 1.000 milions
En espera que s’estreni el Charlie... que dirigeix Taika Waititi, el més sonat que ha estrenat Netflix després de la firma és l’adaptació del musical de Matilda. I allà no hi ha gaire canvis sobre l’original. Els pares de la nena continuen sent malvats; la directora Trunchbull, un personatge sàdic. Sí que es va introduir diversitat racial en el repartiment, amb l’afrobritànica Lashana Lynch en el paper de l’adorable senyoreta Honey i ampliant el paper de la bibliotecària Phelps, a qui dona vida l’actriu índia Sindhu Vee.
L’altre motiu pel qual resulta una mica sobreactuada aquesta reacció a les correccions és que fa segles que les biblioteques i les llibreries estan plenes de versions abreujades, modificades i simplificades dels clàssics, de Shakespeare en avall. I els nens i preadolescents que ara llegiran Dahl, corregit o en versió original, arribaran, amb sort, a un món lector dominat per Wattpad, la ingent comunitat de lectors i escriptors amateur (fins que deixen de ser-ho, perquè els fitxa una editorial) en què les històries i els personatges que van crear d’altres es trossegen, es remesclen, s’hibriden i es gaudeixen. Si a ells els expliquem que el PEN Internacional i els autors de tribunes de tot el món estan escandalitzats perquè s’ha canviat “enormement grassa” per “bastant grossa” ho trobarien, com a mínim, tan estrany com un préssec gegant.