Un megaprojecte d’esquí amenaça una vall d’Aragó

“Més que un objectiu, és un somni fet realitat”. Amb aquestes paraules mostrava la seva satisfacció el president d’ Aragó, Javier Lambán, durant la firma aquesta setmana del conveni de col·laboració per unir les estacions d’esquí d’ Astún i Formigal, al Pirineu aragonès. Un projecte ambiciós que, en cas de materialitzar-se, convertirà Aragó en el domini esquiable més important d’ Espanya, però que causa seriosos conflictes al si de la coalició de Govern i té l’oposició de part de la societat civil.

El projecte, que es va idear fa anys i anys però ha estat aparcat diverses vegades, va rebre un impuls decisiu gràcies a les partides milionàries que van arribar des d’Europa després de la pandèmia. En total, es preveu una inversió de 34 milions d’euros, dels quals 26,4 sortiran dels fons Next Generation de Brussel·les. Amb aquests diners es construirà un telecabina de 8,8 quilòmetres entre anada i tornada que haurà de connectar abans que acabi el 2025 les estacions de la vall d’ Aragó ( Astún i Candanchú) amb la de la vall de Tena ( Formigal). La previsió oficial una vegada en marxa parla de 2.400 usuaris per hora, un augment d’un 9% del nombre de visitants, que assolirà els 125.000 a l’any i generarà un impacte econòmic de 50 milions anuals en els tres primers exercicis (2026-2028).

Els ecologistes posen el crit al cel per les obres en un paratge de gran valor ambiental, Canal Roya

A més de les xifres, els valedors del projecte subratllen que, entre els seus “avantatges innombrables”, hi ha el suport massiu i sense fissures” de la gent del territori (ajuntaments, agents socials, empresaris o comerciants, entre d’altres). I que servirà per competir amb altres grans estacions nacionals –Sierra Nevada, Baqueira–, crear ocupació de qualitat i desenvolupar els serveis públics de la zona. O que es tracta d’un pla “impecable” des del punt de vista ambiental i de sostenibilitat.

La consellera d’ Economia, Marta Gastón, diu que és un projecte elaborat amb “ molta cura i delicadesa”, que suposarà “una injecció de competitivitat” per a una zona que aspira a posicionar-se en el desè lloc del món en quilòmetres esquiables quan també s’executi la connexió programada amb Panticosa i Candanchú.

Però com acostuma a passar amb aquest tipus de projectes, els grups ecologistes, d’aficionats a la muntanya o els partits d’esquerres no es mostren tan entusiasmats. El problema principal rau en el traçat de la nova infraestructura, que travessa de banda a banda Canal Roya, una vall de gran valor ambiental i cultural el paisatge de la qual es veurà alterat –o “destrossat”, segons a qui es pregunti– per les obres. També qüestionen la pertinència de fer servir fons europeus previstos per al turisme sostenible per enfortir un sistema d’explotació que veuen caduc, en particular per les previsions poc encoratjadores sobre la neu a causa de l’escalfament global.

Aquest estira-i-arronsa tan polaritzant, que afecta nombrosos actors i desperta passions enceses en els dos bàndols, també fa efecte al si del quadripartit del Govern aragonès, en què conviuen el PSOE i el Partit Aragonès (a favor de la unió) amb Unides Podem i Chunta Aragonesista, que critiquen obertament el projecte.