Investigadors de l’ Escola de Medicina Weill Cornell, a Nova York, han desenvolupat un fàrmac que funciona com a anticonceptiu masculí a demanda. En un estudi en ratolins, han confirmat que una sola dosi és capaç de reduir amb èxit la fertilitat masculina de manera ràpida i temporal, sense afectar el desig i sense efectes secundaris.
En cas de confirmar-se aquests resultats en humans, la troballa aplana el camí per crear la primera píndola anticonceptiva masculina i oferiria una alternativa a l’ ús exclusiu d’anticonceptius orals femenins.
Malgrat que hi ha mètodes per evitar embarassos no desitjats des de l’ Antiguitat, la majoria s’adrecen a les dones, i alguns d’aquests mètodes, com els tractaments hormonals, tenen efectes secundaris indesitjats.
Actualment, només dues de les opcions existents són per a homes: el preservatiu i la vasectomia
Tot i que hi ha hagut intents de desenvolupar anticonceptius masculins, fins ara cap no ha aconseguit d’arribar al mercat per diversos motius: la baixa efectivitat, les conseqüències adverses i la necessitat de mesos de tractament per funcionar. Un dels estudis més avançats encara està en fase d’assaig clínic per demostrar seguretat i eficàcia; es tracta d’un implant a base d’hidrogel, anomenat ADAM, que s’injecta al conducte deferent, que transporta els espermatozoides des dels testicles, i que bloqueja el pas de l’esperma.
En el nou estudi, publicat a Nature Communications , els investigadors s’han centrat en un enzim, l’ adenilat-ciclasa soluble, essencial en la fertilitat masculina, ja que s’encarrega d’activar la mobilitat dels espermatozoides. Des de la pubertat, els homes produeixen uns mil gàmetes masculins per segon que s’emmagatzemen a la part posterior dels testicles. En l’ejaculació es barregen amb el semen, on també hi ha aquesta molècula, i és llavors quan els activa i els confereix mobilitat.
L’acció del producte es basa a inhibir un enzim clau per a la mobilitat de les cèl·lules espermàtiques
En un estudi amb ratolins, els investigadors han observat que, quan administren als animals un fàrmac que inhibeix aquest enzim, anomenat TDI-11861, els animals continuen tenint conductes reproductives normals, però són incapaços de fecundar les femelles.
El fàrmac inactiva l’esperma del ratolí durant dues hores i mitja, i l’efecte, han observat, es manté en la vagina de les femelles després de l’aparellament. L’eficàcia contraceptiva és del 100% en les dues primeres hores després de donar una sola dosi de l’inhibidor i després decau. Vint-i-quatre hores més tard, els ratolins recuperen els seus nivells normals de fertilitat.
“El nostre objectiu és desenvolupar una píndola anticonceptiva que funcioni durant un període de 24 hores, de manera que es podria prendre poc abans de mantenir sexe”, explica a La Vanguardia la investigadora Melanie Balbach, que ha liderat l’estudi.
Lee tambiénMetges i farmacèutics demanen la dispensació de la píndola sense recepta
“En una trobada espontània, en el pitjor dels casos caldria esperar mitja hora, que es podria dedicar a preliminars”, afegeix. I destaca que “ esperem que aquest temps d’espera afavoreixi converses sobre la contracepció, molt necessàries per aconseguir una igualtat més gran en aquest àmbit entre homes i dones”.
El descobriment obre la porta al desenvolupament de la primera píndola anticonceptiva masculina d’un sol ús. Per Lluís Bassas, andròleg i especialista en infertilitat masculina de la Fundació Puigvert, això “fa que el tractament sigui més fàcil de complir, a diferència d’altres en estudi que requereixen molta constància i motivació”. Per aquesta raó, coincideix a assenyalar l’andròloga Fernanda Peraza, de la Unitat de Salut de l’ Home de Dexeus Mujer, “podria ajudar a combatre la perspectiva que evitar la concepció és cosa de dones”.
Ara per ara només hi ha dues opcions per evitar embarassos per als homes: preservatiu i vasectomia
Segons Peraza, el fàrmac fins i tot podria col·locar-se en condons o gels per aplicar a la vagina abans de les relacions sexuals, però adverteix que “fa falta educació, perquè l’inhibidor no és un mètode barrera que eviti les malalties de transmissió sexual, només l’embaràs indesitjat. Si s’afegís als preservatius, seria realment revolucionari”.
Els investigadors de Weill Cornell ja han començat un estudi en conills, que tenen un sistema reproductiu similar al dels humans, i estan millorant els candidats al fàrmac. “Pretenem començar un assaig clínic en humans d’aquí dos o tres anys”, apunta Balbach.