Unai Emery vivia a València (havia entrenat quatre anys a Mestalla) i cada dia feia 60 quilòmetres d’anada i 60 quilòmetres de tornada per dirigir les sessions. Manuel Pellegrini va escollir la platja de Benicàssim per pernoctar. Quique Setién ha preferit una vida gairebé monacal en la seva etapa al Vila-real. L’entrenador càntabre no s’ha ficat en immobiliàries ni ha visitat cases. S’ha instal·lat a la ciutat esportiva de Miralcamp, on menja, dorm, juga a futbol-tennis i treballa.
Fa un parell d’anys el Vila-real va afegir una tercera planta a l’edifici de la residència dels jugadors del planter. Els jugadors s’hi concentren o hi fan nit si arriben molt tard després d’un vol. Des del 25 d’octubre hi ha tres hostes fixos. S’hi ha atrinxerat Setién amb el seu cos tècnic.
Les raons: l’entrenador, que al setembre fa els 65, és un enamorat del planter, i a més a més així està amb la gent del club castellonenc i la coneix. No necessita res més en el seu intent de reconciliar-se amb el futbol. No vol cap més distracció ni busca el luxe, només netejar el seu nom després de la mala experiència al Barcelona. Demà per primera vegada es retrobarà amb el seu exequip.
El càntabre fuig de distraccions i s’ha instal·lat a l’hotel de la ciutat esportiva del Vila-real
Després de la traumàtica sortida del Camp Nou –el club s’hi va acarnissar, i no li volia pagar la liquidació–, Setién havia perdut la il·lusió pel futbol. “Sempre havia semblat més un futbolista veterà que no pas un entrenador”, diuen els que el coneixen. La clatellada del 2-8 que li va endossar el Bayern li va apagar el foc interior. Va marxar a Liencres, envoltat de les vaques, i el poc contacte que va tenir amb la pilota va ser el seu íntim Esteban Torre, pare de Pablo Torre, que visitava assíduament al seu càmping, i el juvenil del Marina Sport, un equip de Santa Cruz de Bezana, on Setién ajudava el jove entrenador.
Feia més de dos anys que no entrenava quan el Vila-real va trucar a la seva porta. “Havia estat fora del tot. Era normal que estigués desconnectat”, diuen disculpant-lo els que el van veure arribar al conjunt castellonenc. “A l’internacional Yéremi Pino en una xerrada li va dir Yeray”, expliquen. “Com a mínim el nom també era canari”, va dir per treure-hi ferro el davanter.
També va cridar l’atenció l’elecció del seu ajudant. Amb Eder Sarabia a l’Andorra, es va emportar Ramiro Amarelle de segon. El gallec és una institució en el futbol... platja, on se’l considera un dels millors de la història. Així, a la selecció espanyola de la disciplina, es van conèixer.
Els inicis van ser turbulents, però llavors va reaparèixer l’entrenador radical i amb aplom
Les anècdotes es van convertir en una bola de neu perquè dels quatre primers partits de Setién el Vila-real en va perdre tres. “ Quique, ves-te’n d’una vegada”, li van cridar el 6 de novembre després de perdre 0-2 contra el Mallorca. “El seu estil i els seus mètodes van xocar els jugadors, habituats al model d’Emery, que se’n va anar a la Premier. És molt diferent arribar a un equip en descens que a un que anava bé i havia guanyat un títol europeu”, apunten els que segueixen l’actualitat del club groguet .
Hi ha qui va pensar que el pas pel Barça li havia trencat la personalitat, però llavors va aparèixer el Setién radical, sobrat de principis i amb aplom cruyffista, el que el va portar a enfrontar-se amb Jesús Gil i el que sí que es va veure a Las Palmas i Sevilla. Va recordar que a ell se’l fitxa amb el pack complet i va sortir reforçat davant la plantilla i el club. S’ha atrevit fins i tot a asseure Pau Torres. I el triomf contra el Madrid va deixar clar que es mereix una segona oportunitat, perquè Setién no deixa indiferent ni en el seu camí a la redempció.