La capitalitat cultural d’Igualada, exercida durant el 2022, ha deixat els seus fruits. De la nit al dia, van emergir un ventall de murals vistosos en algunes de les seves façanes. “Ara està de moda”, ens explica un orgullós botiguer assenyalant l’enorme mural que embelleix la plaça del Rei de la capital de l’Anoia. Igualada es posiciona tímidament entre les ciutats amb rutes de murals. La “moda” a què es refereix el botiguer agrada a la ciutat i a força veïns els venen de gust més murals. De parets n’hi ha de sobres.
Un dels murals que va obrir foc, el de la plaça reial, si ningú no hi posa remei, té els dies comptats. Ja va néixer amb l’etiqueta d’“efímer”, ja que al solar on s’alça volen construir un bloc de pisos. “Vaig firmar un paper, en què acceptava que podia ser destruït”, explica el seu autor, l’artista local Albert Álvarez. Els veïns en defensen la permanència, però pinten bastos.
La idea va partir de la productora Un Capricho de Producciones: “Em van encarregar un dels deu murals d’una sèrie per a televisió”. Coincidint amb la capitalitat cultural, l’Albert va pensar en un element que hi tingués sentit, i així és com va néixer el mural, un homenatge a les llibreries, que s’inspira en la ja desapareguda Calç Jordana.
La cooperativa de l’Albert fa més d’una vintena d’anys que pinta murals. Abans pintaven globus aerostàtics per a una de les empreses que els construeix, Ultramàgic, també ubicada a Igualada.
Els autors creuen que el pròxim pas que cal fer és estendre la iniciativa a altres artistes locals i de fora
El mural de l’institut Joan Mercader també és de l’Albert. De fet, no són poques les escoles de la ciutat que tenen mostres d’aquest art urbà. L’Albert no descarta que Igualada es converteixi a la llarga en una ciutat de murals, però ho veu lluny: “Per convertir-ho en reclam turístic, faltarien almenys un parell o tres de murals més, d’artistes diferents, moderns, avançats”.
La igualadina Núria Riba s’ha convertit en la reina dels murals de la ciutat. De seus n’hi ha ni més ni menys que cinc i tots ja formen part del decorat de la ciutat. Els igualadins els aprecien. Tot va començar amb una beca que li va concedir la ciutat per impulsar una exposició de pintura. La Núria forma part de la colla castellera Els Moixiganguers, i això és el que la va inspirar en el seu art. No del tot contenta amb la tela de petit format, va provar amb un mural d’un castell, i va triomfar. Després, amb l’arribada de la capitalitat cultural del 2022, va participar en un concurs en què la ciutadania escollia els grans esdeveniments culturals que formarien la capitalitat i el seu projecte de tres murals va ser triat. Així, coincidint amb el seu bicentenari, un dels murals recrea la festa dels Tres Tombs, un altre està dedicat al correfoc i als seus diables, i l’últim volia destinar-lo als globus aerostàtics, de gran tradició a Igualada, però per “pressió popular” es va decantar per la festa dels Reis d’Orient, també molt arrelada. Per arrodonir el quartet de murals, l’Ajuntament li va encarregar un cinquè, que adorna les parets d’un recentment estrenat centre cívic. Li ha quedat l’espineta dels globus, però entén que ha de donar pas a altres artistes (“no vull acaparar les parets d’Igualada”) i des del seu estudi potencia nous talents.
La Núria coincideix amb l’Albert que Igualada podria potenciar aquest art urbà com a reclam, però també opina que “caldria estendre’l a altres artistes, d’aquí i de fora”. Arran de la seva experiència, li estan sortint projectes de murals en altres pobles de la comarca i de fora . El pròxim el pintarà a Malgrat de Mar, “però estem esperant que faci més bon temps”.
La capitalitat cultural catalana ha impulsat l’aparició d’aquestes obres a la ciutat
Els de l’Albert i la Núria no són els únics murals d’Igualada. Un dels més veterans és en una de les entrades, a la finca de Cal Badia. D’altra banda, una de les zones on estan proliferant més és al vell barri del Rec, l’estètica del qual convida a l’art.
L’art urbà d’Igualada no acaba aquí, la ciutat impulsa el projecte Electra Festival, que consisteix a decorar caixes d’electricitat i convertir-les en petits i agosarats murals.
Menció a part mereix el mural de l’artista barceloní Joan Fontcuberta, un homenatge als treballadors de la pandèmia de la covid, que va castigar amb duresa la ciutat. Correspon a una obra de ceràmica feta de petites fotografies i disposada en onze plafons instal·lats permanentment a la cèntrica plaça de Cal Font d’Igualada.