De la Supercopa ens en quedava el record de l’arenga de l’any passat de Joan Laporta als jugadors per l’orgull que sentia el president per com havien caigut derrotats contra el Reial Madrid. Res a veure amb el que s’ha vist un any després, quan un Barça igualment lluitador li va donar un autèntic bany de futbol als d’ Ancelotti, àmpliament superat pel plantejament de Xavi, que va fer valer la superioritat blaugrana al centre del camp. El quartet format per Busquets, De Jong, Pedri i, sobretot, Gavi, autor d’un gol i de les assistències dels altres dos, ho va brodar, superant en tots els terrenys el mig del camp madridista. Tant Kroos com Modric, que tantes glòries han donat al madridisme, semblen haver entrat en el declivi de les seves dilatades carreres, i sense recanvis de garanties a la vista.
La de diumenge va ser una victòria sense dogmes, com ho demostra el fet que un sistema com el 4-3-3 que semblava intocable, i en què s’ha desenvolupat essencialment el Barça els últims quaranta anys, era substituït per un 4-4-2 en què els blaugrana van mantenir el control de la pilota com a senya d’identitat, que juntament amb la recuperació de pilotes al camp del Madrid van permetre en tres contres plantar-se a l’àrea de Courtois amb tots els avantatges per golejar.
La Supercopa serà totalment insuficient si no es guanya també com a mínim la Lliga
En aquesta ocasió, tal com va succeir en els últims partits després del retorn del Mundial de Qatar, els blaugrana no es van afeblir després d’obrir el marcador i van continuar amb el mateix pla de partit. Incisius en atac, dominadors a la zona ampla i sobris en defensa, on els marcatges amb ajudes van anul·lar totalment la parella Benzema-Vinícius.
En el carregós debat a què es veu sotmès el barcelonisme entre el com i el què, Xavi va prioritzar la primera visió i es va allunyar del resultadisme en què podia caure atesa la necessitat que tenia d’aconseguir el seu primer títol com a entrenador culer en l’any llarg que fa que està establert a la banqueta del Camp Nou. Una victòria que es pot veure com un punt d’inflexió, però que seria totalment insuficient si no se li suma la conquesta com a mínim de la Lliga, que tal com ha dit Laporta és el gran objectiu per al que resta de temporada. Però que segurament no existirà sense el bany d’autoconfiança que representarà per als blaugrana, i els dubtes que pot generar entre els blancs.