Els bons desitjos que es formulen a començament d’any han de tenir en compte el calendari tradicional de cada contrada, perquè no tothom es pot posar a fer règim el dia 2 de gener, ni complir amb l’objectiu de visitar assíduament el gimnàs a partir d’aquesta data. On fem Reis, hem d’esperar fins al dia 7 per a aitals propòsits, un cop paït el tortell reglamentari. I les persones que viuen en regions on impera el cristianisme ortodox, han d’esperar que passi Nadal, que celebren també el 7 de gener, segons el calendari julià. Ara bé, si un té la sort o la dissort de viure en algun indret on se celebra Sant Antoni, llavors no és ben bé fins a la tercera setmana de gener que començarà a complir amb la dieta.
Acabades les festes de Nadal, el 17 de gener se celebra Sant Antoni Abat (el del porquet o dels ases), un anacoreta egipci, nascut a Memfis al segle III. A moltes viles de Mallorca és festa grossa, amb els foguerons, i també a Menorca, d’on és patró. A Catalunya és el dia de beneir els animals domèstics, i se celebren cavalcades dels Tres Tombs. A Barcelona, són cèlebres les de Sant Andreu i Sant Antoni, el meu barri, i aquell dia les pastisseries venen el tortell corresponent. Els de Sant Antoni, doncs, esperem començar el règim un cop passats els Tres Tombs, que coincideixen amb la festa major del barri. El dia 17, el tortell, i el diumenge 22, la cursa, de manera que el veïnat ja pot començar a cremar calories.
Els de Sant Antoni esperem començar el règim un cop passats els Tres Tombs
Joan Coromines apunta que la paraula tortell és un derivat del català antic tórta, una mena de pastís, que, anant enrere, el llatí vulgar va agafar del grec. Hi ha d’altres teories i és per això que la RAE, a l’etimologia de l’entrada torta, no es mulla i hi diu que és d’origen incert. A la de tortel sí que s’explica que és d’origen català. El que és evident és que tortell i torta estan emparentades.
L’entrada tortell del Diccionari català-valencià-balear s’il·lustra amb un exemple del llibre Santiago Rusiñol i el seu temps, de Josep Pla (Selecta): “Els diumenges cal anar a missa... i a comprar el tortell imprescindible”, en referència a una tradició ben nostrada. L’historiador i polític Josep Benet explicava que, durant el franquisme, sabedor que era vigilat de prop, anava a la pastisseria i, amb el paquetet a la mà, feia veure que se n’anava a casa, i quan els de la secreta que el seguien se n’anaven a dinar tranquils, sortia a fer alguna de les seves reunions clandestines. L’altre dia, el company Blai Felip em va descobrir una frase meravellosa, referida a una persona que no era religiosa: “Així, és de tortell, però no és de missa”. El tortell, doncs, un gran signe d’identitat.