En un article recent ( Cacaolat i vaques marrons) , Mariano Marzo posava en qüestió les energies renovables perquè necessiten moltes matèries primeres i perquè, en la seva construcció, hi ha importants emissions de carboni.
És evident que les energies renovables no són perfectes, però els combustibles fòssils també necessiten importants infraestructures per a la seva producció i transport. En el cas de la fotovoltaica, de què ja hem instal·lat gairebé 2 MW al nostre celler de Pacs del Penedès, els tres primers anys l’electricitat serveixen per amortitzar les emissions emeses durant la seva producció. I després són operatives fins als 30 anys com a mínim.
El canvi climàtic és aquí i cal prendre mesures adequades i urgents
No ens convé distreure l’atenció del que és essencial en aquest moment: mirar de frenar les emissions per aconseguir arribar al 2030 amb una reducció d’un 50% garantida segons l’ Acord de París, i al 2050 amb una reducció del 100%, és a dir, aconseguir ser neutral en emissions de carboni.
Tots els especialistes de la matèria estan d’acord que si no reduïm les emissions des d’ara mateix, com aconsellen des de l’ IPCC, les conseqüències seran encara més greus de les que ja estem patint. A les nostres vinyes, tant a Espanya com a Xile i Califòrnia, ja constatem l’impacte d’aquesta emergència climàtica. I ens ataca en forma de fenòmens meteorològics que ja hi havia abans, com les gelades de primavera, la calamarsa, etcètera, però que ara són més freqüents i amb conseqüències pitjors. També hi ha els cops de calor a l’estiu, que no havíem conegut mai abans i que poden significar la pèrdua de moltes hectàrees de collita. I per descomptat, la sequera, que aquest any passat al Penedès, per exemple, ens ha significat una reducció de la collita de prop d’un 30%.
El canvi climàtic és aquí, i cal prendre mesures adequades i urgents, perquè les emissions que enviem a la troposfera no es podran eliminar els pròxims segles.
Energies renovables.
Possiblement l’hidrogen verd podrà ser una realitat en un futur pròxim i podria ajudar a reduir les emissions.
Les plantes nuclears són ara una alternativa important, ja que hi ha mesures de seguretat extraordinàries, i els residus nuclears s’emmagatzemen convenientment perquè no puguin causar cap deteriorament ambiental. Segurament les pròximes dècades hi haurà mètodes que permetin reciclar o destruir eficaçment aquests residus.
I a més, ara que sabem que finalment la “fusió” (completament diferent de la “fissió”) serà una realitat i que d’aquí 30 o 40 anys podrà arribar a tots els països, l’horitzó es presenta una mica menys pessimista. Es podrà evitar un escalfament superior als 2ºC, però per això, mentrestant, caldrà tenir un progrés important de les renovables (eòlica i fotovoltaica). I encara que això no sigui una bona notícia per als combustibles fòssils, tant de bo puguem deixar el 2050 un planeta encara habitable a les generacions següents.