Un pati nauseabund

Ahir dijous, poc abans de les tres de la tarda, es va tornar a repetir el malson que va començar el 15 de desembre. Per l’embornal del pati del seu pis, ubicat en uns baixos del carrer Conca de Montcada i Reixac, va començar a sortir una aigua marró d’olor nauseabunda que va inundar uns tres dits la terrassa. Només d’observar el que hi flota i la pudor que fa, no hi ha dubte. Són, clarament, aigües fecals procedents del veïnat.

Els qui pateixen aquest drama, des de fa dies, són Daniel Eboumbou, la seva dona i el seu nadó de mes i mig. Ja no saben a qui recórrer, perquè han trucat a totes les portes (comunitat de veïns, companyia d’assegurances, Ajuntament, administradora de finques, 112...) fins a arribar a aquest diari. “No podem viure així, amb un nadó tan petit. Això és un problema de salut pública que acabarà afectant més veïns. Amb tanta pesta, amb prou feines podem respirar, ens fa mal el cap i no podem ni menjar perquè tot ens fa molt de fàstic. Som fora de casa tant com podem perquè és insuportable”, lamenten.

Malgrat que som a finals de desembre, Eboumbou, cuiner de 34 anys i propietari del pis des de fa tres anys, deixa les portes de casa tot el dia obertes. “Una vegada hem netejat la merda, obro per ventilar, però és una olor que se’ns enganxa al nas. Un horror”, es queixen. I amb raó.

Els primers episodis van començar aquest estiu, tot i que s’han agreujat el 24, en plena Nit de Nadal, es van repetir el 27 a la tarda i ahir, 29, amb tres inundacions consecutives d’aigües fecals al pati de la casa, que està semicobert i que dona a la paret d’una altra finca limítrofa.

Els problemes van començar a l’estiu, però s’han agreujat durant aquestes festes

El veí, malgrat que és molt perseverant, es mostra exhaust per tantes gestions infructuoses. El 12 de setembre va entrar una instància a l’Ajuntament de Montcada i Reixac, que encara no ha rebut resposta. Allà hi explicava: “El 31 d’agost ja vaig anar a l’empresa que administra la comunitat de propietaris per un problema greu d’embús dels baixants comunitaris ubicat al pati limítrof, fet que genera olors nauseabundes i proliferació d’insectes, a part dels danys al terra per inundació del subscrit i els veïns limítrofs, per tant, és un problema de contaminació de caràcter infecciós i sanitari”.

L’administració de la comunitat de propietaris –que declina que en surti el nom– va enviar dues vegades un camió cisterna perquè netegés aquestes restes, “però ens van dir que no hi poden fer res més perquè és un pro­blema greu de l’escomesa que
va de la connexió general a la comunitat i que està trencada”, detalla l’administradora.

“Vam contactar amb l’empresa responsable d’aquests treballs. Ha presentat el pressupost per a l’escomesa nova, amb un import d’uns 4.000 euros que hauran d’assumir la vintena de veïns. Si no hi ha diners, ja ens han dit que no pot treballar”, s’excusa.

“Nosaltres, com a administradors, estem lligats de peus i mans perquè és una comunitat modesta –amb pisos de bancs ocupats i un parell de morosos– i un extra de 200 euros per família són molts diners. Tenim una reunió el 9 de gener, però això va per llarg. Hem demanat a l’Ajuntament si hi ha cap mena d’ajuda per a casos així. Em sap molt de greu la situació d’en Daniel, però no hi podem fer gaire més”, lamenta la dona.

L’afectat va trucar sense èxit a totes les portes (comunitat, 112, administració de finques, asseguradora)

Eboumbou, desesperat, va trucar fa dies a la seva companyia d’assegurances i ahir li van respondre exigint-li “un certificat d’un pèrit, que ha de pagar ell, que acrediti les pudors, perquè això és subjectiu”. La periodista intervé en la conversa amb la companyia i li demana que vagin al domicili a comprovar-ho, a més que poden visionar els vídeos i fotos fets per l’afectat. No hi ha més resposta. Un tècnic del Consistori, segons el veí, li va oferir “un certificat de salut pública” dies enrere, però quan va tornar dimecres “ja no m’ho volia fer”, explica el veí.

El tècnic ahir era il·localitzable, però Eboumbou demanarà una altra cita el 3 de gener. La família va haver d’anul·lar les celebracions de Nadal. “El meu pare va venir de Londres i es va tornar boig quan va veure aquest desastre. Si no podem viure aquí, que ens paguin un hotel fins que se solucioni”, proposa.