Ava Gardner, la intensa vida de la dona més bella

Ara seria políticament incorrecte, però un publicista de la Metro la va definir als anys cinquanta com “l’animal més bonic del món”. Ava Gardner va explotar la seva gran bellesa a la pantalla i també a la vida real. L’actriu, que va rebre l’aplaudiment de la crítica per les seves actuacions en films com Mogambo i La comtessa descalça , va viure intensament: homes, festa, vi... Avui se’n celebra el centenari.

Va néixer un 24 de desembre del 1922 en una família humil a Carolina del Nord i va arribar al cinema molt jove gràcies, com no podia ser de cap altra manera, a la seva bellesa. Un parent li va fer unes fotos quan va fer 18 anys i les va posar a l’aparador de la seva botiga. Va passar per allà un caçatalents de Hollywood que es va enamorar de la noia i la va fitxar per a la Metro. El capitost dels estudis, Louis B. Mayer, va quedar fascinat pel seu somriure i horroritzat pel seu accent: “No sap actuar, no sap parlar, però és impressionant”. L’aterratge a la meca del cinema li va reportar un parell de papers petits i un primer marit que li va durar un any: l’estrella de l’estudi, Mickey Rooney. Mayer la va fer protagonista a Forajidos , film basat en un relat de Hemingway en què Ava va treballar amb Burt Lancaster.

Va ser descoberta per Louis B. Mayer, s’ho va passar bé a la Costa Brava i va viure a Madrid i Londres

A finals dels quaranta ja carregava un altre matrimoni i un altre divorci, el del músic Artie Shaw. La vida personal no li somreia, però la professional sí. L’actriu va mantenir un idil·li amb l’excèntric Howard Hughes, però poc després va co­nèixer l’amor de la seva vida: el cantant Frank Sinatra.

Ava i Frank es van casar, i, malgrat que s’estimaven, el seu matrimoni no va ser fàcil. Baralles, banyes, gelosia, reconciliacions... Així va ser la relació de la parella, que es va separar el 1957 després d’haver captivat la premsa del cor. El viatge de Gardner a la Costa Brava hi va tenir molt a veure. L’actriu es va instal·lar a l’hostal La Gavina de s’Agaró per rodar a Tossa de Mar junt amb James Mason Pandora i l’holandès errant.

Encoratjada per l’excés d’alcohol i la nit de festa, Gardner va passar una nit boja amb el torero Mario Cabré. L’actriu va explicar a les seves memòries que la cosa no va passar d’allà, però els ecos d’aquella aventura van arribar a Hollywood i a les orelles de Sinatra, que, boig de gelosia, va agafar un avió i es va plantar a La Gavina, on, segons expliquen les cròniques de l’època, va clavar una sonora bufetada a la seva esposa infidel.

Després del rodatge, la parella va tornar a casa, i Gardner, a l’esclavitud del seu contracte amb la Metro, que cada vegada la desil·lusionava més. Va perdre alguns papers interessants, va pledejar amb l’estudi, va ser prestada a altres productores i va arribar a estar suspesa de sou.

A Ava li agradava la festa, i el bon record dels seus dies a la Costa Brava la va tornar a portar a Espanya. Es va instal·lar a Madrid per viure la vida amb tota la intensitat entregant-se a la nit, al flamenc, als toros, al vi i a l’amor. A finals dels seixanta va deixar el país i es va instal·lar a Londres, on va viure fins que va morir, el 1990. Va passar alguns conflictes econòmics i va dictar unes memòries milionàries al periodista Peter Evans que van veure la llum 27 anys després de la mort de l’artista. Recollien la vida d’una dona que va viure dies de somni que ningú no li va poder prendre.