Miguel Ricart va intentar cinc vegades canviar-se un nom maleït Miguel Ricart

Alguns dels religiosos que els últims anys han estat en contacte amb Miguel Ricart reconeixien ahir que el millor que li podia passar a aquest home de 53 anys era que el jutge de guàrdia que el rebi avui ordeni el seu ingrés a la presó. “Feia un temps que estava completament perdut, amb un consum descontrolat i s’havia convertit en carn de les màfies de narcopisos”, reconeixia amb molta tristesa el responsable d’una de les parròquies de Ciutat Vella que va estar pendent d’ell els últims temps.

Ricart, l’únic condemnat pel segrest, tortures, violació i assassinat de tres joves d’ Alcàsser el 1992, va quedar en llibertat després de complir 21 dels 170 anys a què va ser condemnat, després de la derogació de la doctrina Parot. De la presó d’Herrera de la Mancha, a Ciudad Real, Ricart en va sortir el 29 de novembre del 2013 tapant-se la cara per no ser reconegut. Als periodistes que van seguir de prop els seus primers passos en llibertat va repetir que “només soc un cap de turc” i que «el que van fer a aquelles nenes no té perdó de Déu».

Les primeres setmanes gairebé tothom creia que veia Ricart al seu barri. L’home va parar a Barcelona i va mirar de trobar habitació en diverses pensions que li van denegar l’entrada així que relacionaven el seu nom amb els fets d’ Alcàsser. Va començar a dormir als carrers i a sentir-se insegur. Els Mossos d’Esquadra el vigilaven de prop i en aquell moment, el llavors responsable de la policia catalana, el major Josep Lluís Trapero, va sol·licitar a la religiosa Lucía Caram si el podia ajudar. “Era un home que estava en perill perquè hi havia gent que havia promès que el mataria si el trobava”, relata la monja en conversa telefònica amb La Vanguardia . Es va explicar en el seu moment i ara ho confirma la
dona que ella personalment va gestionar amb un convent de França la tutela de Ricart on va tenir, assegura, “un comportament exemplar”.

Després d’un temps, l’ exconvicte va voler tornar a Espanya i passar una temporada a Madrid, on, insisteix Caram, “el comportament i el seu treball social va tornar a ser impecable”. Després va recaure altre cop a Barcelona, on sempre va estar sota el paraigua d’entitats religioses.

“Fins i tot cinc vegades va sol·licitar un canvi de nom que se li va denegar. Era impossible tornar a començar amb el nom de Miguel Ricart”, explica la monja, que assegura com va viure en primera persona la degradació que va patir la persona perquè veia que no podria desprendre’s mai de l’infern d’ Alcàsser.

L’home passarà avui a disposició judicial acusat d’un delicte de tràfic de drogues

Uns fets que l’home no va assumir mai, com explica un altre religiós l’orde del qual va fer una tasca de contenció i d’acompanyament amb Ricart que els últims temps es va veure truncada per un consum de drogues que estava accentuant unes anomalies psiquiàtriques que li provocaven deliris.

“ Ricart és un malalt mental que necessita un tractament psiquiàtric i que a més consumeix drogues; per tant, on més protegit pot estar ara mateix és a la presó”, insisteix el religiós.

La detenció va ser dimarts a la tarda després que un equip conjunt de la Guàrdia Urbana de Barcelona i dels Mossos d’Esquadra posés la mirada en un narcopís del número 10 del carrer Aurora del Raval que havia provocat queixes de veïns pel vaivé de consumidors.

Ricart va ser identificat en les tasques de vigilàncies i aturat dimarts en companyia d’un company de Nicaragua amb qui compartia les tasques de tutela d’un narcopís controlat per dominicans.

Durant l’operació policial, l’home es va mantenir en silenci, capcot i sense obrir la boca. El seu company sí que va intentar desfer-se de la droga i una bàscula de precisió llançant-la per una finestra al celobert, però tot el material va ser recuperat pels investigadors. Just a la porta contigua al bloc hi ha les aules de l’Obra Missionera Ekumene, on Ricart es va acostar alguna vegada per apuntar-se a les classes d’informàtica que ofereixen a migrants.

El 2013 Ricart va arribar a Catalunya i Trapero va demanar a Lucía Caram que li busqués una entitat

Miguel Ricart feia un temps que malvivia als carrers fins que va ser captat per al narcopís, on dormia sota un sostre i podia consumir sense problemes. No va superar mai el conflicte intern de no assumir els fets pels quals va ser condemnat. “T’asseguro que ha tingut oportunitats, però és un cas molt difícil, perquè coincideixen en la seva persona elements tan complexos que només ens queda, així que puguem acostar-nos-hi, tornar a ser al seu costat per intentar ajudar-lo”, explica el religiós.