A la família reial anglesa ja s’havien divorciat la princesa Margarida i la princesa Anna, fins i tot el príncep Andreu havia anunciat la seva separació de Sarah Ferguson, però la ruptura del matrimoni dels prínceps de Gal·les no per esperada va ser menys traumàtica.
Les vides del príncep Carles i Diana Spencer s’havien separat molt abans que el circumspecte John Major, aleshores primer ministre del Regne Unit, anunciés el 9 de desembre del 1992, avui fa trenta anys, davant el ple del Parlament britànic, la separació oficial dels llavors prínceps de Gal·les. Ho va anunciar en nom de la reina Elisabet poc després que aquesta darrera, a la seva habitual audiència setmanal, li comuniqués que l’hereu de la corona i la seva dona donaven per finalitzada la seva relació conjugal.
El divorci de l’hereu britànic i la seva dona no es va fer efectiu fins al 28 d’agost del 1996
Davant dels membres del Parlament, Major va llegir un breu comunicat en què deia: “S’anuncia oficialment des del palau de Buckingham que, amb pesar, el príncep i la princesa de Gal·les han decidit separar-se. Ses alteses reials no tenen plans de divorci i les seves posicions constitucionals no es veuen afectades. Aquesta decisió s’ha pres de manera amistosa i tots dos continuaran participant en la criança dels seus fills. La reina i el duc d’ Edimburg, tot i que tristos, comprenen les dificultats que han portat a aquesta decisió”. Poc s’imaginava el premier que aquelles paraules eren el principi del final; no només del matrimoni, que acabaria en divorci el 1996, sinó de la vida de la princesa, morta en accident de trànsit el 31 d’agost del 1997.
L’anunci de la separació de Carles i Diana va estar precedit per diversos anys de rumors que van omplir les primeres pàgines dels tabloides anglesos i van acabar esclatant en forma de llibre quan el periodista Andrew Morton va publicar Diana, su verdadera historia . El llibre en què, com posteriorment es va saber, havia col·laborat directament Diana facilitant a Morton cintes amb les seves confessions, es va publicar el 15 de juny del 1992 i va provocar un terratrèmol que va traspassar les fronteres del Regne Unit. S’hi explicaven des dels intents de suïcidi de la princesa de Gal·les, fins als seus desordres alimentaris i, en definitiva, va quedar clar com la llum del dia que Diana, la dona més famosa del món, estimada per mig planeta, era profundament desgraciada. Morton, un periodista, que seguia la informació de la casa reial britànica al Daily Mail, es va fer milionari i, descrivint Diana com la víctima no només de la família reial britànica, sinó de tot l’aparell que l’envoltava, la va convertir en una heroïna a escala mundial, i els seus parents reials, en uns malvats.
Lee tambiénLa crisi matrimonial de Carles i Diana centra el nou lliurament de ‘The crown’
La reina Elisabet, que havia intentat diverses vegades convèncer Carles i Diana de la necessitat de trobar punts d’unió o, almenys, deixar les seves diferències amagades pel bé de la corona britànica, no va tenir més remei que aprovar la separació.
Els mesos que van passar des de la publicació del llibre de Morton fins a l’anunci oficial de la separació van ser infernals. Diana i Carles encara van aparèixer junts diverses vegades en actes oficials, però la tensió, com s’havia vist durant la seva visita a l’ Expo de Sevilla el mes de maig, era evident.
Un any horrible segons la reina Elisabet
El 24 de novembre, la reina Elisabet va visitar la seu de l’Ajuntament de Londres i hi va pronunciar un discurs en què va qualificar el 1992 d’ annus horribilis . L’any havia començat amb l’anunci de separació del príncep Andreu i Sarah Ferguson i, a l’abril, la princesa Anna i Mark Phillips, que feia anys que estaven separats, van anunciar el seu divorci; al juny va arribar el llibre de Morton; el 20 de novembre hi havia hagut un incendi al castell de Windsor i, alhora, el govern britànic va anunciar que Elisabet II pagaria impostos sobre la renda de les seves propietats i es posava fi a l’exempció fiscal. Malgrat que encara faltaven quinze dies per anunciar la separació de Carles i Diana, Elisabet II ja devia incloure, entre les raons per qualificar d’horrible aquell any, el final del matrimoni dels prínceps de Gal·les.
Encara van haver de passar quatre anys més, fins al 28 d’agost del 1996, quan es va anunciar el divorci. Un temps en què es van fer públics els enregistraments pujats de to de Carles i Camil·la, i es va emetre l’entrevista de Diana amb el periodista de la BBC Martin Bashir. Després del divorci, Diana va deixar de ser altesa reial, però va conservar el títol de princesa de Gal·les, com a mare del futur hereu, el príncep Guillem. Diana només va viure un any més; divorciada, però no lliure, va morir el 31 d’agost del 1997 als 36 anys.