Una combinació de futbol executat per velocistes dotats, a més, de la més alta definició ha portat Anglaterra fins als quarts de final a tota castanya. Els anglesos no necessiten mastegar les jugades per noquejar el contrari, ataquen com llampecs i els sobren jugadors per combinar mentre corren i corren, com si fer una estona de pausa els estigués vedat. El resultat sol ser contundent. Ho va pagar el Senegal, una selecció ordenada i endreçada però poc esmolada sense Sadio Mané, la seva màxima estrella. Els seus compatriotes van veure passar als anglesos com si estiguessin motoritzats.
El Senegal, campiona d’Àfrica, no repetirà la gesta de colar-se als quarts de final com va aconseguir 20 anys enrere. A Anglaterra, per la seva part, finalista a l’última Eurocopa i semifinalista al Mundial de Rússia, li continua rondant la idea de tornar a guanyar la Copa del Món 56 anys després. Tenen un petit problema: fa 1,78 m, es diu Kylian Mbappé i juga amb un equip anomenat França que sembla voler tornar a ser campió. Mbappé també és velocista i defineix de pel·lícula, per cert. Quina brutalitat de partit el França-Anglaterra.
Foden, Bellingham i Saka, sota la guia de Harry Kane, llancen més descàrregues
que contraatacs
El primer acte ja es va tancar amb dos gols a favor d’Anglaterra i amb el Senegal preguntant-se per què. Els africans van desplegar un joc molt cuidat, de tall gairebé europeu, al ritme constant que els marcava la percussió de la seva gent des de la grada. Cavil·lant cada jugada al comandament del menut Nampalys Mendy van aconseguir espantar Anglaterra gràcies a la mobilitat d’Ismaïla Sarr i Boulaye Dia, dos davanters encarregats de fer oblidar Mané. No van poder per falta de punteria.
Sarr va reclamar unes mans de Stones quan el seu xut es dirigia a porteria. La jugada tenia substància, però el VAR la va descartar perquè la pilota va rebotar a la cuixa del central anglès abans d’anar a parar al seu braç. Dia va ser qui més a prop va estar d’avançar el Senegal. L’hi va impedir Pickford amb una gran intervenció, desviant amb el braç ferm un xut amb l’esquerra molt potent. Aquí el partit va poder fer un gir, però qui ho va fer va ser Anglaterra, que es va posar a córrer. En aquest terreny, la seva nòmina d’esprínters és copiosa. Fins i tot amb l’absència d’un d’ells, Sterling, que no va estar a la convocatòria per problemes familiars segons va anunciar la federació anglesa abans de començar el matx.
Els gols van anar caient com llamps del cel. El primer va ser un vist i no vist. Harry Kane, molt més que un nou clàssic, va muntar l’ofensiva, Bellingham va centrar des de l’esquerra amb potència i precisió i Henderson, un dels lents, se les va enginyar per entrar a l’àrea des de la segona línia i afusellar Édouard Mendy. Abans del descans va arribar el segon gol. De nou, un contraatac de manual executat a la velocitat de la llum. Va ser de fet una rèplica, però des de l’altre costat. Va engegar la jugada Bellingham, va centrar Foden i va rematar Kane a gol. És el primer gol del capità anglès a Qatar. Merescudíssim tresor.
Per si hi hagués algun dubte, Anglaterra va sentenciar la funció amb el tercer gol tot just començar el segon temps, fruit d’una altra jugada coral meteòrica. El centre va tornar a portar la signatura de Foden i aquesta vegada qui ho va aprofitar va ser Saka, que ja suma tres dianes al Mundial.
Sense necessitat de més descàrregues elèctriques, l’entrenador Gareth Southgate va començar a reservar els seus futbolistes més valuosos. Va ser mitja hora final en què la ment de tot Anglaterra ja pensava en França i el Senegal a tornar a intentar-ho d’aquí quatre anys.