Juny del 1989, plaça de Tiananmen, Pequín. Novembre del 2022, districte de Haizhu, GuangzhouCanton. Només tres dècades separen aquestes dates i llocs, però en termes polítics la distància és sideral. Aleshores milers d’estudiants protestaven al cor de la capital xinesa reclamant democràcia, llibertat i el final de la corrupció. La resposta del règim comunista va ser l’assassinat de centenars de joves massacrats sota les cadenes dels tancs de l’Exèrcit Roig. Aquests dies la mobilització ciutadana és contra la política de covid zero, una aberració que manté milions de xinesos tancats a casa seva mentre cada dia s’afegeixen 30.000 contagiats més. Però la resposta del Govern contra les manifestacions de moment és diferent fins i tot comparada amb les protestes pro democràcia a Hong Kong del 2019, reprimides a garrotades. Ara, si bé les detencions, els controls i el desplegament policial han augmentat, es combinen amb noves vacunes, una lenta obertura del confinament i un mesurat propòsit d’esmena.
Creuem els dits, però de moment no hi ha cap indici que faci presagiar un bany de sang per reprimir la mobilització. La clau és el nucli de la protesta. Malgrat responsabilitzar l’intocable Xi Jinping de la catàstrofe sanitària, l’objectiu de la queixa és recuperar la vida normal i, excepte algun esclat espontani, la caiguda de la dictadura no apareix entre les reivindicacions principals.
Alguna cosa ha canviat entre aquella Xina autàrquica i rural de fa trenta anys i l’actual, moderna i a un pas del podi econòmic global. La censura i el control governamental continuen sent asfixiants, la tortura i els camps de reeducació funcionen de valent, el respecte a la llibertat i els drets humans són un somieig, però milions de xinesos han sortit de la pobresa i el nivell de vida ha crescut vertiginosament. Per descomptat, no n’hi ha prou, i el Govern haurà de decidir si dona el braç a tòrcer o s’enroca. La primera opció es pot interpretar com una debilitat que obri la porta a altres demandes, i la segona, un retorn a la mà dura sense contemplacions. Alguna cosa es mou a la Xina, la qüestió és cap a on.