La maleïda autopromoció

Acceptes fer una xerrada o escrius un article per a una revista. Llavors et diuen que necessitaran una breu biografia teva i una foto. Bé, la teva
biografia està publicada a mil llocs diferents, n’hi hauria prou de rescatar-la a internet. A més ja saben qui ets, no? Per això t’han cercat a tu. Et preguntes si li demanen el mateix a Eduardo Mendoza o a Delphine de Vigan, per exemple, o a cantants, actrius, esportistes, o a científiques, quan els conviden a participar en alguna cosa. Per no parlar de la dificultat de resumir la teva vida. Quina part esperen que destaquis? La de quan vares ser hostessa a TV3? La del nombre de pisos on has viscut? Evidentment, no. Volen la part que tothom coneix. De manera que fas un copy-paste de la Viquipèdia; està desac­tualitzada, però tant se val.

No t’agraden les fotos. No et fas selfies i a les altres imatges sempre hi surts amb algú. Hi ha les fotos que et varen fer per a alguna entrevista, però tenen copyright i són de fa sis o set anys. Quan dius que no tens fotos teves no et creuen. O pitjor, et donen a entendre que espavilis. Per un moment et preguntes si colaria enviar la d’alguna cosina que s’assembli a tu. Però acabes quedant amb un amic i fas veure que saps posar mentre ell dispara, i el resultat t’horroritza, i penses: de veres que això es pu­blicarà?

Myself take a picture.

 .

Getty Images / iStockphoto

No t’agraden les fotos; no et fas selfies i a les altres imatges sempre hi surts amb algú

El pitjor arriba al final. Has enviat la biografia i la foto, has escrit l’article o et disposes a fer la xerrada. I aleshores et demanen que gravis un vídeo de promoció. És molt senzill, amb el telèfon mòbil. Només cal que expliquis de què va la cosa en uns segons, convidis la gent i ja està. Serà un moment, no costa res. De debò? No n’hi ha hagut prou amb resumir-te a tu mateixa en unes línies i una imatge? A sobre has de resumir allò de què parlaràs? I essent simpàtica, per aconseguir un públic. Amb quin objectiu? No has llegit mai un text o has anat a una conferència perquè l’autor hagi publicat un videoselfie. De fet, no mires mai videoselfies. Hi ha qui els gaudeix, d’acord, perfecte, però no és el teu cas.

Tu només volies participar en allò que saps fer, tractar un tema que coneixes. I perds un temps preciós sentint-te obligada a una parafernàlia que no hi té res a veure, que et fa una mandra infinita, i que, al teu parer, forma part de la inèrcia i la impostura.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...