El catalanisme trenca els blocs

El 8 d’octubre, l’endemà que la militància de Junts votés sortir del Govern, es posava públicament en marxa l’espai Acció Catalana pel Debat Catalanista, treballat durant mesos per un petit grup de persones amb Carles Campuzano al capdavant. Aquell dissabte Campuzano ja havia rebut la trucada del president Aragonès, que li proposava ser conseller, i també Gemma Ubasart, una de les ponents d’aquestes jornades inaugurals sota el títol El catalanisme al segle XXI . El catalanisme torna al debat polític com a espai i possibilitat de retrobament, però també amb una complexa revisitació dels seus horitzons.

“El moment és delicat; cal regenerar espais que s’han trencat, trobar un mínim comú denominador sense que sigui necessari estar d’acord en tot, però sí en els valors compartits que s’han menyspreat els últims anys”, explica Jaume Ríos, un dels impulsors d’Acció Catalana, que vindica un debat catalanista “ampli i plural”. Les jornades que es van celebrar a Reus amb un ventall transversal de ponents, l’entrada al Govern de Campuzano, Nadal i Ubasart i algunes dades de l’última enquesta del CEO són exemples que mostren aquests canvis en la política de blocs construïda els anys del procés.

En la taula sobre política hi va intervenir Marc Sanjaume, professor de teoria política (UPF), que en conversa amb aquest diari recorda que el catalanisme havia mantingut una manera de fer basada a fer avançar el país de manera conjunta i amb les institucions. Aquest camí es comença a complicar a partir de la reforma de l’Estatut i la sentència del TC o, mirant més endavant, el 2014 –ruptura de Mas amb Rajoy entorn de la consulta–. S’esquerda, i ara està en un punt d’inflexió.

Sanjaume posa dos focus en la seva anàlisi. D’una banda, fa referència als sectors de l’independentisme que consideren que la institucionalitat de l’autonomia és un obstacle, de­fensen l’1- O com a procés constituent amb un marc mental que “ha sortit a l’exterior”. Una escissió de la institució que suposa un problema, una posició que dinamita consensos.

Per això, considera que en aquest punt d’inflexió, en aquest intent de refer ponts i partint del camí que ha pres ERC –via àmplia, en paraules d’ Aragonès–, caldrà treballar sobre un marge de maniobra que tingui com a referència
el dret a decidir. Un consens que s’hauria de construir des de les institucions, i posa de referència el cas d’ Escòcia, que
sobre un model de gestió laborista de l’acció de govern s’ha avançat en el suport a l’autodeterminació.

La plataforma Acció Catalana, impulsada per Campuzano, convida a debatre més enllà de l’objectiu final

El dret a decidir entès amb una perspectiva àmplia, en què els comuns ja tenen definida una posició a favor i on cap, assenyala el politòleg, el PSC. Els socialistes, més enllà de la pressió que va suposar el procés i en el marc de la defensa de l’ avenç de l’autogovern. I en la reclamació d’un diàleg entre catalans.

Llengua, economia i nació van ser els eixos de les jornades sobre El catalanisme al segle XXI en la tasca de construir un debat plural. Joan Botella, catedràtic de Ciència Política (UAB), indica que el marge per avançar en aquesta revisitació del catalanisme és estret, ja que de seguida s’entra en la via independentista. Però sí que observa aquesta reconstrucció de ponts que pot permetre avenços en la construcció de consensos majoritaris, sobretot si a les pròximes eleccions generals tornés a guanyar el PSOE. Si no, l’escenari es pot tornar a complicar.

Joan Botella considera que una primera via podria ser la recuperació dels punts de l’Estatut que van ser derogats pel Tribunal Constitucional, i tornar a sotmetre’l a votació. “Catalunya té un Estatut que no va ser votat pel poble, i això s’ha d’arreglar”, indica.

Una carta insuficient per a l’independentisme, però la qüestió és que es comencen a llançar idees. Precisament aquesta línia ha estat proposada pel conseller Joaquim Nadal, que ha cridat a recuperar “les essències més pures” de l’Estatut del 2006 per tenir un autogovern “sòlid” i avançar cap a l’autodeterminació i l’amnistia. Ja ho va dir com a membre del Govern de la Generalitat.

L’objectiu de la iniciativa posada en marxa per Acció Catalana és clara. “Si continuem ancorats en el 2017, amb els retrets habituals, no s’avançarà”, indica Ríos. I assenyala que en aquesta recerca d’espais compartits les aspiracions finals de cadascú per a Catalunya no necessàriament han de ser iguals. Hi haurà nous fòrums el 2023.

Entre el dret a decidir i la revisió de l’autonomisme; els professors Sanjaume i Botella prenen el pols

L’enquesta del CEO d’aquest novembre reflectia aquesta porositat entre blocs –vegeu la infografia adjunta–, especialment quan als ciutadans se’ls pregunta quina seria la seva segona opció de vot, amb vasos comunicants entre el PSC i ERC.

S’ha obert una nova etapa en la política catalana, i es formen espais de reflexió més transversals. Independentisme i catalanisme ja no són moviments que caminen, obligatòriament, per sengles diferents.