Amb el braçalet de capità, vestit de curt i acompanyat dels seus fills Milan i Sasha, amb qui després va pilotejar. Així va lluir l’estampa final de l’adeu del Piqué futbolista de la que és casa seva, un fins després rotund en realitat. No hi va haver attrezzo ni efectes especials, va ser un comiat que va apel·lar a l’emoció, com en el seu inesperat vídeo de dijous. Després de 15 temporades al primer equip i 35 anys de filiació al Barça, la posada en escena de Piqué va ser senzilla i austera, adjectius que li solen ser estranys. Petons als seus pares i als seus familiars i abraçada emotiva al seu avi Amador, que el va fer soci quan va néixer. I una atmosfera més malenconiosa que marxosa, subratllada per les notes de la música de Coldplay, amb acords procedents del passat, quan el Barça era el rei del món, i Piqué, el tipus més cool .
Va acabar el partit i no es va moure ni una ànima. Més de 90.000 persones no havien vingut pel Barça- Almeria sinó per la crida del mite que se’n va. Sense retrets. Crits constants de “Pi-qué, Piqué, Piquenbauer” i manteo dels companys. Volta d’honor i els acords de Camins de Sopa de Cabra sonant per megafonia. Després vindria Coldplay. Mòbils encesos i Piqué que arrenca a parlar. No pensava fer-ho, però va canviar d’opinió. El discurs va ser seu, no el va treballar amb el seu equip de confiança com sí que havia fet amb el vídeo.
Entre llàgrimes, Piqué va assegurar que “estimar molt algú també ésdeixar-lo marxar”
Després dels agraïments protocol·laris, en què va incloure la “junta directiva de tots aquests anys”, única concessió a la llotja, va arribar la profunditat: “A la vida, quan et fas gran, t’adones que estimar molt algú també és deixar-lo marxar”. I va esclafir a plorar, fent que els paral·lelismes amb la seva situació personal (la separació de Shakira) es fessin inevitables. “Després de tant d’amor i passió entre el Barça i jo toca deixar-nos espai, una mica d’aire, estic convençut que en un futur tornaré a ser aquí”. Va callar llavors Piqué, silenciat pels crits de “president, president”. I va acabar: “Això no és un adeu, ja me’n vaig anar amb 17 anys i vaig tornar. El meu avi em va fer soci quan vaig néixer. Vaig néixer aquí i moriré aquí. Visca el Barça sempre”.
No n’hi va haver més. El central del millor Barça de la història se’n va anar sense fer escàndol, “alliberat”, però contrariat també per la manera i el moment de l’adeu, perquè no van ser els que havia imaginat.
“Estic convençut que en un futur tornaré a ser aquí”, va acabar entre crits de “president”
L’anunci de Piqué va agafar el club i la seva directiva descol·locats. Els futbolistes no es retiren al novembre. I menys encara les llegendes. Conscientment o inconscientment, Piqué va aconseguir ahir a la nit subratllar aquesta falta de sintonia. No hi va haver grans lones a la grada perquè aquesta mena d’encàrrecs es fan amb setmanes d’antelació. Tot just un vídeo d’escàs minutatge amb les millors jugades, samarretes commemoratives de la plantilla a l’escalfament i dues diminutes pancartes a la grada d’animació. “ Gràcies, Geri”, “Un dels nostres”. Poca cosa davant la grandesa d’un futbolista que tanca la majestuosa carrera amb 30 títols al Barça, només al darrere de Messi i Iniesta, i com a cinquè jugador amb més partits disputats, amb 616.
No ha acabat el conte amb final feliç. Com tampoc el de Leo Messi. Els diners no encaixen bé en les faules infantils, els diners ocupen les converses dels adults i les solen contaminar. Germans barallats per una herència. Piqué decebut amb Joan Laporta i Mateu Alemany per verbalitzar en una assemblea que alguns jugadors amb sous alts havien obligat el president a avalar. Piqué sospita que entre bambolines els atacs han estat més salvatges.
“Després de tant d’amor i passió entre el Barça i jo, toca deixar-nos espai”, va insistir en la metàfora
Avui dia Piqué no vol prestar-se al desig del club d’acomiadar-se dijous amb una roda de premsa acompanyat del president. No pensa jugar a això. Laporta i Piqué, amb una gran química sempre, es van asseure a negociar l’estiu passat i no hi va haver acord. Es tractava de trobar fórmules per rebaixar el salari del jugador, com el de Busquets i el d’ Alba, alts per l’herència de Bartomeu, que els va consentir tot, i altíssims per l’ajornament forçat per la pandèmia. La reunió no va anar malament, pe-rò no n’hi va haver una segona. Aquesta setmana ha arribat la resposta. Pesseter? Piqué, xiulat fa dues setmanes per l’afició del Camp Nou per primera vegada en la seva carrera, ha passat a decantar del seu costat el relat renunciant a un any i mig de contracte, que traduït en cash són 30 milions d’estalvi per al club. Qui vol tornar per ser president comença amb aquest gol a favor.