Té tan sols 10 km de radi i una massa més petita que la del Sol. És l’estrella de neutrons més petita que s’ha descobert fins al moment i la seva existència suposa un desafiament per als astrònoms, perquè, segons la teoria actual d’evolució estel·lar, es tracta d’una estrella impossible. L’ha identificat, en el romanent de la supernova coneguda com HESSJ1731-347, un equip de científics de l’ Institut d’ Astronomia i Astrofísica de Tübingen, a Alemanya, a partir de dades i observacions de la missió Gaia amb què han elaborat models i n’han obtingut el radi i la massa. A partir dels resultats, que publiquen a Nature Astronomy , suggereixen que o bé es tracta d’un nou tipus d’estrella encara per descobrir o, potser, podria ser una estrella de neutrons amb una matèria formada per quarks.
Les estrelles de neutrons sorgeixen a partir d’explosions de supernova, estrelles molt, molt massives, d’entre 8 i 10 vegades la massa del Sol, que al final de la seva vida es tornen inestables, col·lapsen i, quan passa, exploten de manera molt energètica i lluminosa.
Avui dia només es coneixen al voltant de 2.000 estrelles de neutrons, tot i que els astrònoms pensen que n’hi ha d’haver moltes més. La dificultat per detectar-les rau que són molt lluny i tenen una mida molt reduïda, per això és extremament complex observar-les. Solen emetre grans quantitats de rajos X, no tenen per què tenir sistemes planetaris associats i solen estar ubicades als romanents de les supernoves. Les estrelles de neutrons solen tenir entre una i dues masses solars concentrades en un espai equivalent a la distància que hi ha en línia recta entre l’aeroport del Prat i la plaça Catalunya.
Les estrelles de neutrons solen tenir entre una i dues masses solars
I de moment, “la matèria de què es componen és pura especulació”, comenta Laura Tolos, científica titular del CSIC a l’ Institut de Ciències de l’Espai ( HISSI), experta en física nuclear i astropartícules.De fet, del cert “és impossible que ho sapiguem, perquè les condicions d’aquests objectes no es poden replicar a la Terra”. Els astrònoms només poden intentar inferir-ne la composició “a partir de models teòrics sobre com es comporta la matèria a la Terra i com podria fer-ho en aquestes condicions”, explica aquesta astrofísica.
En aquest cas, els investigadors de Tübingen han analitzat l’espectre de rajos X de l’estrella i han fet models a partir de les dades d’observacions de la missió Gaia. Han obtingut que tenen 10 km de radi i que és un objecte poc massiu, amb 0,77 masses solars. “És menys de l’esperat segons els nostres models actuals”, subratlla Tolos, per això desafia la comprensió actual de la física de les estrelles.
Com que és tan poc massiva i té un radi petit, els investigadors fan hipòtesis que podria no ser una estrella de neutrons ordinària, sinó un objecte més exòtic per descobrir.