La política té lletra i música, com les cançons. I sovint val la pena escoltar la música sense atendre la lletra. No tots els que saben compondre tenen ànima de poeta. Passa igual en la política; sonen bé alguns discursos, però, quan s’interioritza la lletra que els acompanya, es comprova que resulta meridianament millorable.
Això comença a passar-li a ERC, que intenta governar en solitari i salvar el pressupost –almenys en les línies mestres– que va presentar Jaume Giró (JxCat), però calen més suports. Ni el futbol no es pot jugar amb menys de set jugadors (ho prohibeix el reglament), ni la política amb el 21% dels vots d’un Parlament (ho aconsella la història). Allò de la geometria variable dona per al que dona. Un nou oxímoron que faria infartar Euclides, el pare de la geometria clàssica. Però és que les paraules ho aguanten tot, fins que s’esfondren del paper o bloquegen el portàtil.
ERC ha confós el PSC amb el caldo a la nevera al qual canta Rigoberta Bandini
Pere Aragonès ha dit que trobaran les majories necessàries en cada cas, fent el desentès amb el PSC, que està disposat a arribar a acords en aquesta legislatura. Els republicans no semblen estar inicialment per la feina, la qual cosa no vol dir que no els acabin prenent la paraula, perquè la política comença a ser l’art de fer qualsevol cosa o la contrària. ERC ha confós el PSC amb el caldo a la nevera al qual canta Rigoberta Bandini i que sempre tenia en reserva la seva mare. Alhora, demana als postconvergents que els donin suport als pressupostos, quan el divorci encara cou, cosa que cap advocat matrimonialista els aconsellaria. Els de JxCat posen com a condició que el president se sotmeti a una moció de confiança, la qual cosa és una trampa per a elefants o per a marits adúlters.
Aragonès planta cara “al pur estil Delacroix”, però no són temps per posar-se formidable, sinó per buscar complicitats. Els republicans saben que els socialistes els necessiten per aprovar els pressupostos a Madrid i amb això juguen. Però el PSC tampoc no es deixarà humiliar. Si el caldo roman molt de temps a la nevera, també es fa malbé. Per cert, Delacroix va pintar la llibertat amb el pit fora, però també el drama d’un naufragi de despitregats a El rai de la Medusa.