La pressió ja és insuportable. Posar-se sota els tres pals de la porteria de l’Espanyol és sinònim de catàstrofe, aquesta temporada. Una situació generada pels errors escandalosos dels dos porters que l’han ocupat, però que va néixer molt abans, per una dubtosa gestió durant la pretemporada de Domingo Catoira, a la qual semblen haver ajudat poc les decisions del tècnic de Vigo Diego Martínez.
En aquest començament de temporada l’Espanyol ha perdut sis punts per errors individuals grollers. D’aquests, cinc han estat directament per fallades dels porters. Setmana rere setmana, Benjamin Lecomte i Álvaro Fernández han alimentat un debat que després del que va passar diumenge a Cadis, on el francès va tornar a errar en una sortida, els deixa exposats, amb la necessitat d’un salvavides anímic que només pot donar-los certa continuïtat sota pals.
L’Espanyol ha perdut cinc punts en vuit jornades per errors dels seus porters
Després de sis cursos en què Diego López va defensar amb solvència la porteria perica, la direcció esportiva aquest juny va optar per una regeneració completa al vestuari. Això incloïa la no-renovació del jugador de Lugo, de 40 anys. Tampoc no es va ampliar el contracte d’Oier Olazábal i Diego Martínez va començar la pretemporada amb Joan Garcia com a primer porter. Més enllà de les seves paraules, Domingo Catoira era conscient de les necessitats enormes de portar més porters de garanties. Per això, davant la impossibilitat de fitxar de manera immediata Álvaro Fernández o Dragowski, els desitjats, i per evitar el nerviosisme creixent, van optar per avançar-se amb Benjamin Lecomte, un porter amb carrera a França però que venia d’un any en blanc a l’ Atlètic.
El parisenc va començar la temporada, però no va arribar a convèncer ningú. I tot i que no va tenir errors calamitosos, tres dies després de l’arribada d’Álvaro Fernández, Diego Martínez va optar pel canvi. Però el de La Rioja no va entrar amb bon peu a l’equip. La pressió dels resultats i un rival molt ofensiu com la Reial Societat van fer que en el seu tercer partit com a titular cometés un error incomprensible. Kubo li va robar la pilota i Sorloth va anotar el gol. Martínez va decidir llavors donar-li continuïtat, i d’aquesta manera va tancar el debat momentàniament, però contra el València, i en el temps de descompte, Fernández va encaixar un gol inversemblant per un excés de confiança.
Martínez va dir prou aquest cap de setmana passat i va decidir convertir la porteria perica en una posició més. Va asseure Álvaro Fernández després d’alimentar durant la setmana la seva titularitat. A Cadis, el de La Rioja va veure des de la banqueta com Lecomte cometia l’enèsim error en una mala sortida després d’un servei de banda. Un altre gol en contra i un altre partit en què l’Espanyol perdia punts.
La situació sembla insostenible i de solucions no n’hi ha gaires
Segons el mateix criteri del tècnic, que en la roda de premsa posterior al duel al Mirandilla va col·lectivitzar la responsabilitat de la porteria entre tots els porters de l’equip, Joan García hauria de ser el que ocupi el lloc davant del Valladolid. Ara bé, la pressió és tan alta que el jove valor espanyolista podria seguir el mateix camí dels seus companys en un escenari tan complex. “En cada partit s’intenta esco- llir el millor onze per a l’equip i podia jugar qualsevol dels tres porters”, va assegurar Martínez. “La meva intenció és potenciar tots els jugadors, perquè això és molt llarg i se’ls necessita a tots”, va dir amb referència a la titularitat del francès Lecomte.
Triï qui triï per al pròxim duel, l’Espanyol necessita com més aviat millor tancar el cràter que va crear la sortida de Diego López, que, per cert, en el seu primer partit al Rayo també va demostrar ser humà amb un error impropi. A aquestes alçades, la continuïtat d’algun dels porters sembla la recepta més adequada, però tot és possible, tractant-se de la porteria perica d’aquesta temporada.