El conseller delegat de la Banca Privada d’Andorra ( BPA), Joan Pau Miquel, ha presentat una querella contra la cúpula policial del govern del PP el 2014 per les maniobres de l’anomen ada “policia patriòtica”, a qui atribueix les extorsions i moviments il·legals que van acabar amb el tancament d’aquesta entitat i de la seva filial espanyola, Banco Madrid. El 2014, la BPA era el tercer banc del país pirinenc, amb 29.000 clients i gestió sobre uns 9.400 milions d’euros; la seva filial espanyola en tenia uns 15.000, amb 5.700 milions.
Els querellats són qui aleshores era ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz; el seu secretari d’estat, Francisco Martínez; el director general del Cos Nacional de Policia, Ignacio Cosidó; els comissaris –jubilats- Eugenio Pino, José Manuel Villarejo i Marcelino Martín-Blas; els inspectors en cap de Policia, Celestino Barroso i Bonifacio Díaz; i el comissari Pedro Esteban, responsable dels serveis d’informació a Catalunya.
Al cap de poc del xantatge policial, es van filtrar els fons de Pujol: l’expresident va confessar
La denúncia considera que les maniobres d’aquest grup van liquidar les dues entitats, després de mirar sense èxit d’extorsionar els directius del banc perquè facilitessin informació dels comptes que la Policia creia que tres dirigents independentistes – Artur Mas, Jordi Pujol i Oriol Junqueras– amagaven a la BPA.
La querella acusa els nou responsables policials dels presumptes delictes d’organització criminal, amenaces, detenció il·legal, falsedat de funcionari en document oficial, malversació de cabals públics i fals testimoni en compareixença parlamentària.
El text, presentat per l’advocat Pau Molins en representació de Miquel, detalla que el 2014 va ser Cosidó qui, com a director general de la Policia, va instruir els seus comandaments policials perquè centressin les indagacions contra la família Pujol a la BPA i deixessin de banda una altra entitat andorrana, Andbank, “per tal com en aquesta entitat es custodiaven, pel que sembla, fons pertanyents al rei emèrit d’ Espanya, Joan Carles I de Borbó”, diu la querella.
El xantatge, diu la querella, va prosseguir en tres reunions més a Madrid amb Martín-Blas
El text detalla com, el 3 de juny del 2014, Barroso va visitar Miquel a Andorra per proposar-li una nova entrevista a Madrid perquè aportés certa documentació. Però Miquel va sospitar i va decidir gravar la reunió. Barroso inicia un xantatge dient-li que el Banc d’Espanya tenia la intenció de “carregar-se Banco Madrid si la BPA no col·laborava aportant certa informació.
Al cap de pocs dies, El Mundo va publicar una captura de pantalla d’ordinador amb informació de comptes de la família Pujol a Andorra que va obligar l’expresident a confessar que tenia diners a Andorra des de feia 30 anys i que no havia sabut mai com regularitzar.
La BPA va estar implicada aquells mesos perquè tenia clients a qui diverses operacions policials van vincular amb les màfies russa i xinesa i amb càrtels mexicans i veneçolans. Per això, el FinCen americà va actuar contra la BPA fins a tancar-la.
Segons el banc, va ser la revenja de la policia espanyola per no haver-se plegat al seu xantatge.