Minihàbits atòmics
Els grans progressos no són el resultat d’unes poques decisions essencials en moments assenyalats, sinó de moltes de petites cada dia. És el que la doctora Rodríguez-Urrutia, citant James Clear, anomena “hàbits atòmics”. Per començar, eliminem les coles i els dolços, les toxines, de la nostra nevera de cada dia, i també les mentals amb les relacions insanes, i substituïm-les per microhàbits saludables enllaçats amb els que ja tenim. Només tres flexions cada vegada que saltes del llit són gairebé cent flexions al mes. I es noten. Les grans voluntats són reflex de mínimes fortaleses quotidianes i d’apreciar el que, seguint Hartmut Rosa, caracteritza com “l’indisponible”: quantes coses bones o dolentes no depenen de nosaltres, però sabrem aprofitar o minimitzar amb la voluntat enfortida per hàbits atòmics.
Doni’m un consell per millorar la dieta i els hàbits.
Deixi de tenir porqueries per menjar a casa...
Tinc unes xocolatines de Nadal a la nevera que...
Llenci-les! Llenci tot el que no l’alimenti i no sigui saludable. I no torni a tenir-ho a la seva nevera, a casa seva, en la seva vida mai més. No es doni l’oportunitat d’equivocar-se.
Ho intentaré...
I... aturi’s! Aturi’s ja, home!
...?
Doni’s temps. Cada dia doni’s una estoneta per no pensar en res.
Ja ho faig, ja... Massa estonetes.
Però de manera conscient? Volent?
Hi ha de tot.
Distregui’s volent cada dia una estoneta i ja no es distraurà mai sense voler. Prengui control de la seva atenció i el seu temps. És el principi de tota millora. Cal tornar a l’essencial. Hàbits saludables en la dieta acaben sent hàbits mentals saludables.
Lacan deia: “El seriós és la sèrie”: hàbits.
I després, higiene en les relacions. Estem més hiperconnectats que mai en xarxes amb centenars de desconeguts i per WhatsApp amb desenes de semi coneguts... Connectats no vol dir comunicats.
Però almenys distrets?
Vivim en un món més connectat, però menys comunicat que mai.
Una comunicació sense comunitat?
Hem perdut les relacions profundes substituint-les per simulacres de relació. També en això cal recuperar certa higiene relacional i deslliurar-nos de tot allò que no ens fa falta per aprofundir en aquelles poques persones que ho mereixen, començant pels teus fills... Deixem de mirar el mòbil i mirem a la nostra família.
Si és que ells deixen de mirar els seus.
Ens venen a veure els professionals de la salut mental, perquè necessiten higiene en les seves relacions: intimitat i profunditat en les que valen la pena. Mostrar-se com ets a qui importa sense postureig ni ximpleries.
El que sembla més fàcil no sol ser el més difícil, començant per la família?
El que li puc dir després de la meva pràctica professional és que són massa els que estan vint anys al costat d’algú sense haver-se mostrat ni haver vist l’altre tal com era.
No vivim una era exhibicionista?
Perquè amb aquest continu show off en xarxes volem tapar la falta de profunditat en les nostres relacions. Voler mostrar massa pel fet de ser incapaços de mostrar la nostra veritat, que no sempre és còmoda.
Què és mostrar-se a l’altre?
Intimitat i transparència amb naturalitat. Sense pretensions ni gesticulacions. I sense exhibir-se, que és el contrari de mostrar-se: no necessito saber-ho tot de qui estimo, sinó només allò que el fa ser qui és.
I tot això forma part de la dieta sana?
Són hàbits saludables que s’adquireixen en conjunt per millorar com a persones.
Però sobre la dieta... hi ha tanta informació i tanta que és contradictòria!
Novament, essència i senzillesa. Però jo no soc dietista ni ho vull ser. Soc psiquiatra i comprovo que menjar bé és part d’aquells hàbits que et fan sentir bé.
I si no menges tan bé?
El que menges impacta al teu cos i pot generar estats dissonants: irritabilitat, tristesa, ansietat... Com millor t’alimentis millor estaràs. De la mateixa manera, la higiene del son requereix apartar del teu dia a dia el que l’entorpeix i lligar les petites decisions que la milloren a hàbits que ja tens.
Usar els hàbits que tenim per adquirir els bons?
I planificar. Utilitzar l’agenda en el teu dia a dia més personal. Pots anar al gimnàs tres cops per setmana, menjar bé, dormir millor...
Aleshores, per a què planificar?
...I oblidar la gent que estimes. No dedicar temps als teus fills, els teus pares, els teus veritables amics. I em temo que són pocs.
Com saps quins són els bons? Per la qualitat dels moments compartits?
No es tracta de buscar aquesta qualitat, em temo, tan fàcil en el “que divertit que ens ho passem”. De vegades, la qualitat del teu temps és aguantar el teu fill al parc, encara que faci una calor terrible i t’avorreixis, però cal ser-hi. I fer-ho dona intensitat i profunditat, potser no satisfacció fàcil, al teu dia a dia.
Algun dia ens ho agrairan?
Si ho fa per això, està perdut. Però quan reconstrueixi la seva infantesa en el futur o quan vostè pensa en la seva vida és fàcil creure que tot depenia de la seva pròpia voluntat; però el que Hartmut Rosa anomena “l’indisponible”, allò que no depèn de nosaltres, és més important del que volem reconèixer.
Ens solem atribuir mèrits o desgràcies de les que no som responsables?
I, en canvi, veiem impossible d’aconseguir el que sí que podríem canviar amb una mica d’esforç en desenes de petits gestos quotidians.