La situació de sequera s’ha agreujat i generalitzat en àmplies zones d’ Espanya a conseqüència de la falta de precipitacions dels últims mesos i les altíssimes temperatures que han portat les contínues onades de calor aquest estiu. Centenars d’ajuntaments han hagut d’imposar restriccions a l’ús domèstic de l’aigua i establir mesures excepcionals per assegurar-ne el proveïment a la població
La localitat de Vacarisses ( Vallés Occidental) pateix des del maig 10 hores de talls del subministrament d’aigua al dia; des del 18 de juliol, les restriccions s’estenen des de les 23 hores fins a les 9 hores de l’endemà. Fa tres mesos que els veïns estan sense aigua durant gairebé la meitat de la jornada. “Creiem que això va per llarg. Han de fer una obra de connexió de canonades per superar els episodis de sequera i aquesta obra pot durar fins a tres anys”, explica Rubén Martín, propietari del restaurant Camí de l’Obac a Vacarisses. “Al restaurant fem torns per anar a mitja tarda a dutxar-nos perquè quan arribem a casa a la nit l’aigua ja s’ha tallat”, diu l’hoteler. Martín i el seu soci, que és el seu germà, han instal·lat un dipòsit de 300 litres per la falta d’aigua.
Aquest Ajuntament ha implantat dipòsits de 1.000 litres per proveir els veïns. “Aquesta aigua s’espatlla perquè els dipòsits estan exposats al sol. La gent no la pot fer servir ni per cuinar, només s’utilitza per al lavabo i per fregar”, assenyala aquest propietari.
Els embassaments de la conca del Duero –a Castella i Lleó– estan a un 38,2% de la seva capacitat; una xifra que ha baixat 10 punts en només tres setmanes. Cristian Delgado, l’alcalde de Barruelo de Santullán ( Palència), un municipi de poc de més de 1.000 habitants, ja restringeix l’ús domèstic de l’aigua. “L’11 d’agost es van acordar 12 hores de tall total, de vuit del vespre a vuit del matí”, confirma. “Aquest estiu, la calor i la falta de pluja han assecat brolladors i rius de la zona que nodreixen els dos dipòsits del poble”, explica.
La collita d’alvocat a La Axarquía (Màlaga) pot disminuir més d’un 50% aquesta temporada
Granada és el bressol de les plantacions tropicals (alvocat, mango i xirimoia). “Estem regant amb alts índexs d’aigua salada, cosa que fa morir les plantacions tropicals i contamina la terra per a futures plantacions”, admet Francisco García, agricultor de la Costa Tropical de Granada, que té unes 4.000 hectàrees de cultiu i és un dels principals motors econòmics de la zona.
A Màlaga, la comarca de La Axarquía, famosa per la seva comunitat d’ alvocats, també està patint aquest estiu una dura sequera. L’Ajuntament de Vélez-Málaga alerta de la precària situació de l’embassament de la Viñuela (riu Guaro), de què es proveeix el regadiu de la comarca; l’estat de les reserves és crític; només emmagatzema un 12% de la seva capacitat màxima. L’ Associació Espanyola de Tropicals assegura que els agricultors fins i tot estan eliminant (mitjançant tales) els arbres d’alvocats i els de mangos (sobretot els primers, ja que el mango suporta més bé la sequera) per sobreposar-se a la situació i per la falta d’aigua per regar la totalitat de les plantacions. Es veuen obligats a “sacrificar” una part de l’arbratge i la seva collita per salvar almenys l’altra part. Per tot això, preveuen que aquesta temporada la collita (a finals d’estiu) sigui fins a un 50% més baixa.
A Boborás, un municipi a Ourense amb 2.300 veïns, “la limitació d’aigua a l’ús domèstic s’està aplicant des d’aproximadament el mes d’abril”, assegura Patricia Torres, alcaldessa de Boborás. Segons Torres, a Galícia no hi plou i hi ha sequera des del febrer. “ Boborás es proveeix de gorgs i de brolladors que no aconsegueixen recuperar-se mentre els rius porten la meitat del cabal”, explica l’alcaldessa.
“Hem estat castigats pels incendis. Feia pena veure com feien servir la poca aigua que ens quedava per a l’extinció del foc”, assegura. L’Ajuntament demana a la població que revisi de manera diària els comptadors i canonades dels habitatges. “De vegades hi ha fugues que no es detecten. Aquestes pèrdues sumen, també són importants i cal vigilar-les”, suggereix Torres.
L’Ajuntament de Vacarisses ha col·locat diversos bidons de 1.000 litres per a proveïment
Atesa la situació de sequera, el 18 d’agost el vaixell cisterna Dutch Spirit va començar a descarregar aigua, portada de Santurzi (Bilbao), al port de Bermeo per proveir la comarca de Busturialdea, que reuneix 16 municipis. Es tracta d’una mesura conjuntural que serà operativa fins a mitjans d’octubre i de què totes les localitats de la comarca s’estan beneficiant. Aquest vaixell farà trajectes cada 40 hores aproximadament entre els dos ports i aportarà uns 2.000 m3al dia a la xarxa de Bermeo.