António Guterres, secretari general de l’ONU, va qualificar al seu dia els rohingyes –la principal comunitat musulmana assentada a Birmània, país de majoria budista– com un del grups ètnics més discriminats del món, si no el que més. Són paraules majors, perquè al món actual abunden les discriminacions col·lectives i coexisteixen nombroses crisis humanitàries –a Ucraïna, a Síria, a la República Democràtica del Congo, al Iemen, etcètera–. I perquè es calcula que el nombre de persones desplaçades lluny dels seus llocs d’origen i de persones refugiades s’acosta ja als cent milions.
Darrere de cadascuna d’aquestes persones hi ha un drama humà que condiciona terriblement les seves vides, sacsejades per guerres, matances, persecucions i catàstrofes diverses. Però probablement el drama dels rohingyes és un dels més descoratjadors. Ara fa exactament cinc anys, a partir del 25 d’agost del 2017, l’exèrcit de Birmània va llançar una ofensiva general contra aquesta comunitat, posteriorment descrita per l’ONU de manera inequívoca com a “cas de llibre de neteja ètnica”.
Fa cinc anys, la gran ètnia musulmana de Birmània va ser delmada i expulsada
Fins a 288 poblacions habitades per rohingyes van ser destruïdes aleshores, i prop de 7.000 persones van perdre la vida en tals operacions (una desena part de les quals eren nens menors de cinc anys). Hi va haver també violacions massives, en una atmosfera, de nou segons l’ONU, d’“intent genocida”.
Els rohingyes, que sumaven al voltant de milió i mig de persones a Birmània, van fugir en massa a Bangla Desh, on uns 900.000 encara malviuen refugiats, en camps que ells defineixen com a presons a l’aire lliure. La resta es va quedar a Birmània, vencent el temor de ser víctimes de noves agressions per part de l’exèrcit.
Dones soldats de l'exèrcit de Birmania.
Els desplaçats a Bangla Desh, mancats dels serveis educatius o sanitaris bàsics, s’han vist privats dels drets més elementals, sense permís per abandonar el confinament ni opcions reals per tornar al seu país; sense possibilitats de tenir una vida digna, sumits en la desesperança i la depressió...
Perseguits al seu país, amuntegats i sense expectatives al país veí, pràcticament oblidats per la resta del món, els rohingyes sobreviuen en condicions infames. Avui els recordem, passats cinc anys de l’inici de la seva precipitada fugida a Bangla Desh. Demà els haurem tornat a oblidat. Però la seva tragèdia prossegueix i interpel·la, com certament tantes d’altres, tota la humanitat.