Si la pretensió és que el cinquè aniversari de l’1-O aglutini i faciliti una cohesió suficient perquè l’independentisme forgi un full de ruta compartit, abans haurà de ratllar tota la llista de desavinences entre partits independentistes, i entre aquests, les entitats i la societat civil.
Jordi Turull, secretari general de JxCat, va reclamar dimecres “passar a l’acció” aprofitant l’arribada de la commemoració. “El primer repte que tenim és tornar a fer que la gent tingui il·lusió i trobi sentit a tornar a mobilitzar-se”. “Cal superar la fase de dol” per al cinquè aniversari, va afirmar a la Universitat Catalana d’Estiu Dolors Sabater, de la CUP. També Marta Vilalta, portaveu d’ERC, va instar a reconstruir el consens estratègic. Demanen passar a una nova fase pel que fa l’eix nacional, però ho fan poc convençuts.
Per ara només són paraules, perquè aquella llista té elements rellevants que encara bateguen
Tindran feina. Una possible votació de la militància de Junts per abandonar el Govern; Laura Borràs suspesa de les seves funcions com a diputada, cosa que la inhabilita com a presidenta del Parlament, amb els vots de republicans i cupaires, i Pere Aragonès reclamant que deixi el càrrec; una mobilització per a l’Onze de Setembre que l’ANC planteja afirmant que “s’ha acabat esperar res dels partits”; una CUP que maneja un document que compartirà a la tardor en què aposta pel “trencament absolut” amb el Govern i que reclama dia sí dia també que el president de la Generalitat se sotmeti a una qüestió de confiança, i Òmnium avisant des de fa mesos dels riscos que es “frivolitzi” la desobediència civil.
No hi ha complicitats. No es preveu que es restableixin al debat de política general del setembre i els nous pressupostos són una incògnita. Aragonès assegura que vol aguantar fins al final de legislatura, el 2025.
ERC, Junts i la CUP reclamen reconstruir el consens estratègic per la independència, però amb poc convenciment
A més, públicament hi ha retrets cada cop més agres entre representants dels tres partits. Les creixents escridassades –tot i que de grups minoritaris– a electes tampoc no conviden els polítics a fer acte de presència a les mobilitzacions. “Si més no, ser-hi a gust”, admeten des de files republicanes. “No volem nous homenatges a Borràs”, afegeixen tot recordant l’assenyalament als membres de la Mesa del Parlament que van votar a favor de la suspensió de la presidenta o l’acte de memòria per les víctimes dels atemptats del 17 d’agost del 2017.
En espera de l’acte que organitzi el Govern pel seu compte, quan Antoni Castellà, del Consell per la República (CxRep), va presentar fa setmanes la concentració que prepara l’ens al voltant de l’Arc de Triomf de Barcelona, ho va fer confiant que sigui “un acte massiu” en què tornin a “encaixar les mans entitats, ciutadania, partits i institucions”, “reivindicar que el referèndum va ser legal” i que el “resultat continua vigent”.
Lee tambiénTurull només veu en la taula de diàleg un intent d’anestesiar l’independentisme
Serà complicat que es refaci la unitat perquè, a més de tots els desacords, l’independentisme ha de fer front a la disgregació d’estratègies per avançar cap a la independència, però perquè després de cinc anys aquell 1-O ha passat de ser vinculant per a tot l’espectre independentista a només ser-ho per a alguns.
Tots el valoren com un “gran acte de desobediència civil”. Però a partir d’aquí venen les diferències. No tothom considera que el resultat “és vigent”, com apunta el CxRep. A saber, Esquerra creu des del 2019 que a aquell referèndum li va mancar “legitimitat interna” i aposta per un segon moment referendari que cristal·litzi gràcies a la taula de diàleg. Un espai que no pensa abandonar malgrat que la dreta governi en un futur des de la Moncloa.
Aragonès pretén esgotar la legislatura, però el nou curs polític té d’entrada el no cupaire al pressupost
Junts, com l’ANC o el CxRep, defensa que “el mandat” de l’1-O és “vigent” i advoca per l’aplicació dels resultats. Hi aposten sempre que no es doni, potser per pressió internacional, una altra votació, aquest cop acordada, a imatge de l’escocesa del 2014.
La CUP vol sincronitzar un referèndum –unilateral– a Catalunya amb el que pugui fer Escòcia el 19 d’octubre del 2023 –les opcions d’una segona consulta allà són escasses–. Sobre l’1-O, els anticapitalistes ja van deixar escrit al seu programa electoral del 2021 que “no va gaudir de totes les garanties que la legislació i la comunitat internacional consideren necessàries per atorgar-li validesa jurídica i política, a causa de les amenaces i la repressió exercides per l’Estat espanyol”.