Míchel Sánchez (Madrid, 1975) afronta la tercera experiència a Primera. Després d’especialitzar-se en ascendir equips de Segona –ho va aconseguir tant amb el Rayo com amb l’Osca abans del Girona–, el de Vallecas vol consolidar-se com a entrenador a la màxima categoria, fet que no va aconseguir en cap de les dues etapes anteriors.
Maduresa
“Personalment em sento més preparat que quan era al Rayo i a l’Osca”
Som a poques hores del debut del Girona a Mestalla en l’any del seu retorn a Primera. Ha estat un estiu especial per a vostè?
Sí, però tampoc no he preparat la temporada de manera diferent perquè sempre tenim el repte de fer-ho bé, independentment de la categoria on juguem. El que sí que tenim és la màxima il·lusió.
Ha pogut descansar o no ha tingut temps després del playoff?
Ho he intentat, però han estat unes vacances curtes i intenses. Vam acabar la temporada molt tard i he mirat de desconnectar també una mica del futbol, perquè crec que era necessari després de la duresa del curs passat.
Com a mínim ara ha aconseguit reunir part de la família, incloent-hi un dels seus fills, que ha fitxat pel Girona B!
Per nosaltres era molt important perquè feia dos anys i mig que estàvem separats. La meva dona ja és a Girona, a més del meu fill gran, de 19 anys, que també ha acabat al club. De moment, el petit, de 16, s’ha quedat a la Fábrica del Reial Madrid.
Com dèiem, és la tercera vegada que passa per una situació semblant, després del que va viure amb el Rayo i l’Osca. Ara té les mateixes sensacions?
No. Personalment em sento més preparat i pel que fa al club, amb la confiança de tothom. Fins ara sempre havia estat jo qui m’ho havia guanyat i, en canvi, a Girona em van renovar fins i tot abans de classificar-nos per al playoff. Això em dona tranquil·litat i ganes de correspondre’ls.
A l’equip també el veu preparat per començar, malgrat les peces que falten per arribar?
Sí, perquè tenim una base de jugadors [Stuani, Bernardo, Juanpe, Borja…] amb un sentiment molt gran de pertinença al club. Ells ja tenen un estatus i marquen l’exigència a la resta en cada entrenament, cosa que valoro molt.
El director esportiu, Quique Cárcel, va promete 11 o 12 fitxatges i de moment en té 6. Té por que li passi com a l’hivern, en què no van poder complir del tot les seves pretensions?
Fins ara tot el que hem fitxat eren les nostres primeres opcions. I això és difícil d’aconseguir. Només ens n’han caigut un parell, per tant, el percentatge de la direcció esportiva és molt alt. No estic preocupat. Estic content.
Però segueix necessitant 5 o 6 incorporacions. Què prioritza?
Més primeres espases, no pas jugadors de farciment. Necessitem almenys un porter; dues peces al mig del camp, perquè en tenim molts de lesionats; un carriler esquerre, i algun jugador d’atac.
Això si no en marxa cap. Té por del que pugui passar?
No, en això estic tranquil. La idea és que no surti ningú, fora de la cessió d’algun jove.
Parlem de les cares noves. Què li estan semblant?
Molt bé perquè estan millorant la plantilla. Yangel Herrera encara no està al millor nivell però és un totterreny. David López té l’experiència i la mentalitat d’un jugador de primer nivell. Yan Couto té un futbol que encaixa al nostre sistema. Taty ha arribat amb un ritme competitiu molt alt, és molt bo a l’àrea i i té una gran capacitat de treball. Miguel Gutiérrez té un peu excepcional però ara ho ha de demostrar al futbol professional. I Riquelme és un jugador diferent, molt vertical i complet, estil Àlex Baena.
I com valora la pretemporada?
Positiva, tot i que ja els he dit que en alguns partits, sobretot contra el Nàpols i el Benfica, ens va faltar consistència i ser més regulars. Hem tingut moments bons, però d’altres en què hem estat més dèbils. Potser és culpa meva perquè els he exigit molt, però és el que buscava.
Com veu el debut a la Lliga contra el València de Gattuso?
Complicat pel rival i perquè Gattuso em sembla un bon entrenador. Com a jugador ja tenia un caràcter especial i segur que ho trasllada al seu equip. Vol dominar i ser protagonista, per tant, enfrontarem estils de jocs semblants.
I malgrat prometre anar a Europa en plena celebració de l’ascens, amb quin objectiu es donaria per satisfet?
Volem seguir fent història i passa per superar els 51 punts que el Girona de Machín va sumar el primer any a Primera. Volem fer una cosa especial i només ho aconseguirem si ens intentem superar. Ens hem d’exigir encara més.