La nova etapa de relacions diplomàtiques amb el Marroc s’ha traduït en un major control de la migració il·legal cap a Espanya. Això ha fet que hagi baixat dràsticament el nombre de persones que travessen l’estret de Gibraltar en pasteres i molt especialment les que surten al mar en embarcacions des de les costes d’ Àfrica fins a les Canàries. El ritme d’augment de les arribades a territori espanyol ha passat d’un 73% a començaments d’any a un 3,3%,
L’increment de la cooperació del Marroc per lluitar contra les màfies que trafiquen amb migrants, així com el compromís tàcit de no fer-los servir com a arma de pressió política, té lloc a canvi del suport d’ Espanya a l’estratègia de Rabat envers el conflicte del Sàhara Occidental. Per a Espanya, així com per al conjunt de la Unió Europea, és clau tenir controlada la frontera sud, cosa que només es pot aconseguir amb el suport de les autoritats, l’exèrcit i les forces policials marroquines.
La nova relació d’Espanya i el Marroc dona fruit per frenar la immigració il·legal
No obstant això, la repressió del salt a la tanca de Melilla el passat 24 de juny va acabar amb més d’una vintena de migrants morts, fet que demostra que el control dels fluxos migratoris cap a Europa s’exerceix amb una extrema violència que queda lluny dels estàndards occidentals. L’episodi mereix una investigació. Una altra cosa és que Espanya, i per descomptat la UE, guanyen molta tranquil·litat en la mesura que el Marroc exerceix la seva responsabilitat sobre la seva frontera i deixa de fer servir els immigrants com a arma de pressió.
El Marroc ha de complir amb el control de les fronteres perquè els seus ciutadans no abandonin el país il·legalment i sense un permís de treball a l’estranger. Això és el correcte i, a més, per a això també rep ajuts europeus, en el marc dels acords existents com a soci preferent. Una altra qüestió és el que fa el Marroc –o pot fer– amb els migrants subsaharians que arriben al seu territori procedents de l’ Àfrica negra amb la intenció de creuar l’Estret i arribar a Europa. En vista d’aquest fenomen migratori la UE no es pot creuar de braços, ni tampoc mirar cap a un altre costat. Ha d’exigir a les autoritats marroquines que els proporcionin un acollida correcta i un tracte digne. Fins i tot també caldria col·laborar amb el Marroc per organitzar els camps d’acollida, amb els mitjans administratius necessaris perquè des d’allà es pogués gestionar –en els casos que fos possible– que entrin legalment a Europa, ja que es necessita la mà d’obra que els migrants puguin aportar.
Lee tambiénLa nova etapa amb el Marroc frena l’entrada d’immigrants des de l’Àfrica
Amb tot, el fet que als migrants subsaharians se’ls obligui a quedar-se al Marroc no resol el problema de fons. La UE hauria d’incrementar els plans d’ajuda als estats africans emissors de migrants per impulsar-ne el desenvolupament econòmic i social, amb les inversions necessàries, perquè els joves disposessin d’oportunitats de millorar les condicions de vida i la formació sense necessitat d’anar-se’n dels seus propis països. Aquesta és la veritable solució, a llarg termini, al problema de la migració subsahariana. La funció de gendarme que se li ha encomanat al Marroc no deixa de ser un pedaç d’emergència polític i policial, qüestionable èticament, que podria fer més greu i més gran el problema de les migracions subsaharianes a mitjà i llarg termini si no hi ha decisions complementàries.
Hem dit tot sovint que la UE no pot viure d’esquena al continent africà ni ho ha de fer. Ha d’abocar-se al seu desenvolupament, invertir-hi més, convertir-se en un soci fiable i desenvolupar al màxim les sinergies econòmiques entre els dos blocs, en lloc de deixar el territori a compte dels interessos de Rússia i de la Xina. Per això el primer pas és activar ja els plans de cooperació reforçada acordats en la cimera entre la Unió Europea i la Unió Africana celebrada a començaments d’any a Brussel·les.