Fernando Trueba estimava la novel·la negra des de jove. Als anys setanta va començar a llegir Patricia Highsmith i es va quedar sorprès: “Les seves novel·les em van hipnotitzar”, va explicar dissabte a la nit en una xerrada que va oferir a l’ Atlàntida Film Fest de Palma amb motiu de la projecció del documental Amando a Highsmith d’ Eva Vitja. Trueba llegia tot el que li queia a mans de l’autora de Desconeguts en un tren , però no era gran cosa, perquè no “se l’editava en castellà de manera regular”. “Vaig recórrer a les traduccions franceses i me’n vaig fer fan”, va recordar.
Tan fan que va buscar la manera de coneixe-la. Tot i que no n’està segur, el director espanyol creu que en va aconseguir el contacte a través de Win Wenders i “com que en aquella època col·laborava amb El País, vaig decidir anar a entrevistar-la al petit poble de França on vivia”. Trueba va embolicar Óscar Ladoire perquè l’acompanyés, van agafar el cotxe i se’n van anar a visitar Highsmith “per una carretera estreta i fosca que sortia de París”. “ L’Óscar conduïa i durant el camí anàvem jugant a recrear les novel·les de la Patrícia i a imaginar cadàvers enterrats al voral”.
Trueba anuncia que rodarà un homenatge a Highsmith “amb un americà a Europa que té un passat...”
“Va ser un viatge una mica sinistre. Quan vam arribar a la casa, vam trucar a la porta i ningú no obria. Teníem el neguit al cos i l’Óscar només volia marxar. De sobte, vam veure que la porta estava oberta i vam entrar. Estàvem acollonits”. Però el terror va acabar aquí, perquè l’escriptora estava treballant a l’hort i els va rebre amb molta amabilitat, tot i que l’entrevista “va ser una mica frustrant, perquè Highsmith era d’una timidesa fora de sèrie que intimidava”. Però “li devia agradar la nostra companyia, ja que es notava que no volia que ens n’anéssim i ens va ensenyar la casa per endarrerir la partida”.
Trueba no estava segur si el diari li compraria l’entrevista, perquèno era gaire coneguda a Espanya, però la hi van publicar. L’editor Jorge Herralde la va llegir i va comprar els drets de dues novel·les. “Van ser els primers volums de la sèrie groga d’ Anagrama i van ser un èxit”. A aquelles altures, Trueba i Ladoire eren alguna cosa així com els grans experts espanyols en Highsmith i es van encarregar de presentar les novel·les.
Van passar els anys i Trueba es va plantejar com inculcar al seu fill Jonás la passió per la lectura. “Si li hagués donat El Quixot no hauria tornat a agafar un llibre. Així doncs, li vaig donar A pleno sol i va funcionar”. L’encanteri que l’escriptora texana exercia sobre el cineasta va continuar fins a la mort d’ella: “Aquell dia vaig deixar de llegir novel·la policíaca. Vaig tancar un capítol de la meva vida perquè era la meva escriptora del gènere i sempre la trobaré a faltar”.
Tant és així que la pròxima pel·lícula de Trueba, que començarà a rodar al setembre, serà “un homenatge a Highsmith amb un americà a Europa que té un passat...”. També hi haurà una picada d’ullet a Hitchcock, que va portar al cinema la primera novel·la de l’autora, Desconeguts en un tren , amb guió de Raymond Chandler, quan l’escriptora tenia només 25 anys.