“Una diatriba purament nazi digna de Goebbels”. Així definia Zsuzsa Hegedus l’últim discurs de Viktor Orbán a la seva carta de renúncia, publicada pel mitjà hongarès Hvg.hu. Feia 20 anys que la consellera treballava colze a colze amb el ministre i hi mantenia una relació “amistosa”. De fet, moltes vegades l’havia defensat d’acusacions d’ antisemitisme, que eren constants, ateses les polítiques d’antiimmigració d’ Orbán. Aquest cop, tot i això, no ha pogut negar les connotacions racistes de la retòrica del líder del partit Fidesz, i ha optat per baixar del vaixell abans que la seva consciència se’n ressenti. La perorata de dissabte passat a Romania –en què va criticar la “ barreja de races”–, diu, va ser “indefensable”, extrema fins i tot per als seus estàndards.
L’ídol de Trump, que fa poc elogiava la tasca del líder hongarès (els uneix la lluita contra la suposada correcció política i les elits liberals europees) va expressar que els pobles europeus han de ser lliures de barrejar-se entre si, però que la unió entre europeus i no europeus no ha de passar a fi de no barrejar “races”. “Estem disposats a barrejar-nos els uns amb els altres, però no volem convertir-nos en pobles de raça mixta”, va pronunciar Orbán, i va afegir que els països on això s’acceptava “no són nacions”. Hi ha qui diu que el discurs va ser “una cortina de fum” per desviar l’atenció de la crisi econòmica, perquè Orbán, igual que suggereix que creu en la puresa ètnica, parla després del poble hongarès com “la societat més mixta”.
El premier hongarès anirà la setmana vinent a Dallas per inaugurar un congrés de conservadors dels EUA
El Comitè Internacional d’Auschwitz, de supervivents
de l’ Holocaust, va qualificar les seves paraules de “nècies i perilloses”, i el grup jueu més important d’ Hongria va demanar una reunió amb Orbán després de fer-se ressò de la condemna. El ministre d’Afers Exteriors de Romania, on va tenir lloc l’esdeveniment –a Baile Tusnad–, també va manifestar el seu
descontentament. No van ser els únics que van aixecar la veu contra el primer ministre hongarès, malgrat que igual de vehementment l’han defensat d’altres. El diari insígnia del Govern, Magyar Nemzet , elogiava Viktor Orbán en un article per defensar la idea de nacionalitat i evitar així que els països es converteixin “en una massa grisa i indistingible”.
És cert que des del 2015 Orbán delecta els seus seguidors amb un llenguatge d’extrema dreta, però aquesta és la primera vegada que un membre del cercle íntim del dirigent li gira l’esquena. “Lamento sincerament que una posició tan vergonyosa m’hagi obligat a tallar la nostra relació”, va escriure Hegedus a la seva carta al líder nacionalista. La seva deserció, opina l’oposició, és un senyal clar que el Govern d’Hongria, país que forma part de la Unió Europea, ha emprès una deriva autoritària i antiliberal preocupant.
El primer ministre defensa que la seva posició no és racista
“No pot acusar-me de racisme després de 20 anys treballant junts –responia a la seva exconsellera–. Vostè sap millor que ningú que el meu govern segueix una política de tolerància zero tant amb l’antisemitisme com amb el racisme”. El seu portaveu esgrimia que els mitjans de comunicació havien tergiversat les seves paraules.
Malgrat la petita fissura que ha obert Hegedus al partit, dimissions com la seva són gairebé inaudites. D’altra banda, les crítiques no són res de nou: el seu punt de vista referent a immigració i la seva bona relació amb Vladímir Putin (Budapest importa actualment el 80% del gas de Rússia) l’han fet impopular a la Comunitat Europea. Això no ha afectat el seu govern, però. Cal recordar que Fidesz va guanyar un quart mandat a l’abril després d’un triomf aclaparador a les eleccions generals. La setmana que ve Orbán anirà a Dallas, on farà el discurs inaugural del CPAC Texas, un míting de conservadors dels Estats Units.