El Tribunal Suprem va ratificar ahir la sentència que condemna dos expresidents de la Junta d’ Andalusia i exministres, els socialistes Manuel Chaves i José Antonio Griñán, a nou anys d’inhabilitació i sis de presó, respectivament, i va certificar l’esmena a la totalitat a una era del socialisme andalús. Han passat tretze anys d’instrucció, judicis i recursos pel cas dels ERO fins a la sentència dictada ahir per tres dels cinc magistrats de la Sala de l’ Alt Tribunal. Tretze anys que han culminat amb una resolució que divideix el tribunal en la discussió sobre si hi va haver o no malversació en l’actuació de Griñán, la qual cosa li hauria evitat entrar a la presó. Però també han estat tretze anys de càstig polític per al PSOE, que va governar durant gairebé
37 anys ininterromputs a Andalusia, fins que el PP amb Juan Manuel Moreno Bonilla li va arrabassar el poder el 2019.
El gir polític a la Junta no va ser aliè a la imatge que es va imposar amb el cas dels ERO d’una trama corrupta que tenia ressorts en incomptables despatxos de l’administració andalusa. La Junta va repartir sense control 680 milions d’euros a empreses en crisi per garantir la “pau social”. Els diners públics eren destinats no tant a pal·liar l’atur com a consolidar una fórmula de clientelisme molt contraproduent per als que, a Andalusia o qualsevol racó d’ Espanya, lluiten diàriament per guanyar-se la vida amb la seva feina i esforç individual.
El socialisme andalús continua pagant per la imatge de descontrol en la gestió
La sentència certifica el final d’una etapa negra per a Andalusia. Chaves i Griñán van ocupar la presidència de la Junta durant 23 anys, van ser ministres i presidents del PSOE i juntament amb ells són condemnats quatre exconsellers, viceconsellers, directors generals... I avui el socialisme continua pagant per aquell descontrol en la gestió de fons públics en el que es podria qualificar com el cas més important de corrupció de la història pel volum de recursos desviats. La macrocausa va minar la moral dels socialistes, no només els andalusos, i va enfonsar el seu prestigi polític, encara que l’exalcalde de Sevilla i qui va ser candidat a la presidència, Juan Espadas, continuï defensant l’“honorabilitat” dels històrics líders del partit.
El càstig arriba tard i a les files socialistes pot semblar desmesurat. Tant que el Govern espanyol evita manifestar-se sobre un possible indult, encara que tampoc no ho descarta. La justícia ha de fer la seva feina amb més diligència per evitar aquests llargs periples judicials, i els partits i servidors públics han de convertir en divisa la tolerància zero amb la corrupció. Perquè els recursos públics són el bé més preuat per apuntalar l’ Estat de benestar del qual ens sentim tan orgullosos.