El Tribunal Suprem ha dictat sentència. Els expresidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán estaven al cas del desfalc de 680 milions d’euros a les arques públiques andaluses a través d’un sistema abusiu amb els expedients de regulació d’ocupació ( ERO) instaurat durant una dècada. En el cas del primer, la condemna confirmada és de nou anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació, és a dir, per haver pres decisions arbitràries i contra l’interès general. En el cas de Griñán va més enllà i el tribunal considera que va participar directament en la malversació de fons públics, per la qual cosa la pena és de sis anys de presó.
La sentència de l’Alt Tribunal arriba tretze anys després que la instructora Mercedes Alaya posés en marxa la investigació. La resolució ja és ferma, per bé que l’ingrés a presó de Griñán no serà automàtic. L’únic que es va revelar aquest dimarts és la decisió de la sentència. El text íntegre no es publicarà fins que les dues magistrades que han anunciat un vot discrepant, Ana Ferrer i Susana Polo, el redactin i incorporin al text. Fonts del tribunal expliquen que la sentència es podria endarrerir fins al setembre, ja que només queden cinc dies
–l’agost és inhàbil–.
Griñán tindrà l’opció de demanar la suspensió de la condemna al Tribunal Constitucional
Després, amb tota probabilitat es plantejarà un incident de nul·litat davant la mateixa Sala per exhaurir totes les vies abans de poder presentar el següent recurs davant el Tribunal Constitucional. Una vegada estigui notificada la sentència serà quan l’ Audiència Provincial de Sevilla posarà en marxa els tràmits per executar la condemna, cosa que suposarà l’ingrés a presó de Griñán.
Tot i això, l’exdirigent socialista té una última carta per evitar l’entrada a presó, que passa per demanar-ne la suspensió al Tribunal Constitucional. Hi ha una regla no escrita segons la qual amb penes de no pas més de cinc o sis anys el tribunal sol acordar la suspensió per evitar que el recurs deixi de tenir efecte si el tribunal triga a resoldre. Però fonts de l’ òrgan de garanties ja expliquen que no és una regla absoluta i que depèn de diferents circumstàncies, entre les quals l’argumentació de la sentència, els anys que han passat des dels fets i sobretot l’existència, com en aquest cas, de vots en contra de la resolució.
Que el tribunal tingui en compte una possible suspensió dependrà de la possibilitat que el recurs d’empara presentat prosperi, i per això els vots discrepants són essencials. De tota
manera, aquesta hipotètica suspensió només s’estudiaria si primer l’ òrgan que defensa la carta magna admet a tràmit el recurs plantejat.
Cal tenir en compte una altra variable
El Govern central ja va advertir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que si al setembre no nomena els seus dos candidats al TC, l’ Executiu sí que presentarà els seus, cosa que donarà un gir a l’ òrgan, que passarà a tenir majoria progressista.
Ara per ara caldrà esperar a saber la fonamentació de la sentència. Només s’ha avançat la decisió per la qual s’ha comunicat que l’Alt Tribunal ha confirmat la gran part de les condemnes fixades pel cas ERO, entre les quals la dels expresidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán. La sentència de primera instància dictada el 2019 ja va fixar que tots dos eren “plenament conscients” de la il·legalitat que s’estava cometent en els procediments administratius de la Junta respecte als ERO. L’ Audiència de Sevilla va considerar els dos expresidents i exministres de governs socialistes responsables del sistema d’ajuts públics il·legals que la Junta andalusa va instaurar durant una dècada (2000-2009) per beneficiar empreses en crisi.
La sentència ara confirmada recollia que les despeses fictícies es van pagar des de la conselleria de Griñán, mentre que de Chaves es diu que presidia la Junta d’ Andalusia “quan es van començar a articular els primers ajuts” a treballadors afectats per ERO “a finals dels noranta i l’any 2000”.
Lee tambiénEl cas dels ERO no s’ha acabat
Entre les condemnes confirmades també hi ha la de set anys de presó per a José Antonio Viera, exconseller d’ Ocupació i que és qui l’any 2000 va idear el sistema de pagament dels ERO, i les inhabilitacions de l’exconseller de la Presidència Gaspar Zarrías i de l’exconsellera andalusa d’ Economia i Hisenda i exministra Magdalena Álvarez.
El Suprem només ha estimat totalment els recursos de tres acusats, l’exsecretari de Treball de la Junta Javier Aguado, l’exsecretari d’ Ocupació i Innovació Juan Francisco Sánchez i l’ex secretària general d’ Ocupació andalusa Lourdes Medina, condemnats en primera instància a un delicte de prevaricació.
La Sala també estima parcialment el recurs de l’ex director general de Treball Juan Márquez, a qui se li redueix la condemna per malversació de cabals públics de 7 anys a 3 anys de presó, i la inhabilitació pel delicte de prevaricació passa de 18 anys a 7 anys