A la meca del cinema sempre han agradat els desconeguts que amb poques pel·lícules aconsegueixen convertir-se en superestrelles, o l’aparició sobtada de nous genis tant davant com darrere la càmera. I si tot això ve esquitxat de joventut, com van ser els casos de Kenneth Branagh, Orson Welles o Warren Beatty, l’entusiasme sempre es multiplica. Per això no sorprèn que Hollywood s’hagi rendit a Cooper Raiff, director, guionista, productor i protagonista de Bailando por la vida, estrenada fa poc a Apple TV+.
Tot i que inicialment les audiències se sentiran intrigades per la presència a l’elenc de Dakota Johnson, que fa de mare d’uns trenta anys d’una adolescent autista que estableix una connexió elèctrica amb un jove de 22, n’hi ha prou amb pocs minuts per entendre per què aquest jove texà triomfa: és una barreja de talent, frescor i un peculiar sentit de l’humor que és veritablement irresistible.
No és sorprenent, doncs, que aquest any Bailando por la vida hagi estat seleccionada pel Festival de Cinema de Sundance ni que hagi obtingut el premi del Públic, els mateixos passos que va fer CODA abans que esdevingués la guanyadora absoluta als Oscars fa pocs mesos.
No sorprèn que Apple hagi pagat uns 14 milions d’euros pels drets mundials de la pel·lícula
El que sí que sorprèn és que Raiff té només 25 anys i que Bailando por la vida sigui la segona pel·lícula en què participa, ja que va guanyar amb la primera, Freshman Year (Shithouse) –a Espanya Primer año de universidad– el Gran Premi del Jurat a SXSW, un important festival a Austin (Texas).
Tal com acostuma a passar en aquestes terres, avui dia a la gran indústria tothom vol treballar amb ell i, per això, a la tardor filmarà una nova pel·lícula com a director, The trashers, el seu projecte més car fins ara, i en què el paper principal serà per a David Harbour, que va fer-se famós perquè va interpretar el xèrif de Stranger things. Treballarà per primera vegada amb un guió aliè i explicarà la història real de Jimmy Galante, un magnat que va fer-se ric recollint escombraries, que tenia connexions amb la màfia i que es va fer particularment famós perquè es va comprar un equip d’hoquei que era conegut per guanyar partits jugant brut.
Cooper Raiff amb Dakota Johnson.
Qui busqui informació sobre Raiff també trobarà una minisèrie de set episodis per al web, I woud have kissed you, estrenada el gener de l’any passat i en què és un dels protagonistes, i un migmetratge del 2018, Madeline & Cooper, que el va ajudar a fer-se famós.
Inicialment, Raiff no tenia cap intenció de dirigir o d’escriure res, i com molts adolescents nord-americans, el seu somni era convertir-se en actor. Per aquest motiu, quan va haver d’anar a la universitat, va escollir-ne una a Los Angeles, perquè volia viure-hi. Va dividir el primer any a la gran ciutat entre les classes i les audicions. Sempre volien contractar-lo per interpretar el típic texà i, per això, va decidir començar a escriure, una cosa que ja havia fet amb prou èxit a l’escola secundària amb l’ajuda de la professora de teatre.
A la tardor filmarà una nova pel·lícula com a director, ‘The trashers’, amb David Harbour (‘Stranger things’)
Tot i que va escriure una temporada completa d’una sèrie, no va aconseguir que cap agent volgués rebre’n els guions. Va decidir canviar d’estratègia i durant les vacances d’estiu del segon any de classes es va animar a filmar el migmetratge amb la seva xicota d’aleshores i fent servir les càmeres de la universitat.
Potser la jugada més astuta va ser desafiar públicament a Twitter el seu ídol, Jay Duplass, protagonista i creador, juntament amb el seu germà Mark, de la sèrie Togetherness. Va escriure, al costat de l’enllaç de la pel·lícula: “Segur que no hi faràs clic i no m’enviaràs un e-mail”. L’estratagema va funcionar, i així Duplass no només li va respondre per convidar-lo a dinar, sinó que, a més, li va proposar que expandís el migmetratge i el convertís en un llarg. D’aquesta manera va sorgir Freshman year (Shithouse), que va rodar amb un pressupost ínfim.
Bailando por la vida’.A la pel·lícula, que es pot veure a Apple TV+, hi apareix Dakota Johnson (a dalt), que va acceptar rodar-la amb la condició que ell participés en el repartiment (a l’esquerra).
Dakota Johnson va veure aquesta pel·lícula i va voler quedar-hi. Durant la reunió, Cooper li va parlar de Bailando por la vida, que ni tan sols havia escrit, perquè ella en fos la productora i la protagonista, una cosa que Johnson va acceptar amb la condició que ell encapçalés el repartiment amb ella. El que segueix és una probable campanya per als Oscars, ja que s’espera que Apple repeteixi estratègies i busqui una nominació en alguna de les múltiples facetes que encara podria encoratjar més el bon moment que viu.