Apartir del moment en què Espanya, que aquests dies acull la cimera a Madrid, s’està implicant més i més en l’OTAN per formalitzar l’ingrés de Suècia i Finlàndia a l’ Aliança Atlàntica, amb el compromís de Sánchez amb Biden d’ampliar la dotació dels Estats Units a la base de Rota i amb l’inequívoc suport a Zelenski en el conflicte amb Putin per la guerra d’ Ucraïna desencadenada per Moscou, que va iniciar la invasió el 24 de febrer, el conflicte internacional també s’ha convertit en una qüestió de política nacional amb múltiples qüestions. Des de la qüestió purament militar, com esbrinar quina podria ser la participació espanyola en aquesta força de xoc de 300.000 efectius que l’OTAN es proposa de posar en marxa contra l’amenaça russa, fins a la qüestió econòmica sobre la mobilització d’un 2% del PIB en Defensa malgrat la malparada situació pressupostària, d’inflació i de deute –amb la prima de risc a l’alça– que estem patint, com la resta de PIGS. Tot això sense comptar amb el fre al creixement que el tall energètic de Rússia a Alemanya suposarà sobre l’economia europea i sobre els nivells generals d’inflació.
Amb tot aquest panorama advers
no s’entén que el G-7, durant la reunió del 26 al 28 de juny a Baviera i la cime-ra de l’OTAN del 29 i 30 de juny a Madrid, hagin avançat en la línia de la guerra en comptes de fer-ho cap a la línia de la pau.
Espanya no ha de fer seguidisme d’actuacions que no ens convenen
No seré jo qui negui la necessitat d’enfortir els valors democràtics occidentals, ni tampoc seré jo qui no reprovi que Putin estigui provant de culminar de forma agressiva la reivindicació sobre una part d’ Ucraïna, però d’això a aprovar que atenguem sense qüestionar-nos la petició de Zelenski d’armar l’exèrcit ucraïnès amb material de guerra pesat hi ha un abisme.
En comptes de respondre positivament les sol·licituds de material bèl·lic de Zelenski, d’anar posant cada vegada més nerviós Putin, d’armar el líder ucraïnès i ampliar l’OTAN, Europa hauria de tenir un paper de potència mediadora cap a la pau i intentar que les sancions econòmiques a Rússia i als seus dirigents no es regirin contra els nostres interessos que, a més, i tret del tema de la democràcia i els drets humans, no coincideixen amb els interessos nord-americans, que volen frenar la Xina i Rússia en altres parts del món sense fixar-se si aquest fet destrossa l’economia europea.
Lee también“Rússia no pot guanyar”
És evident que Europa no podria fer front a una guerra nuclear desencadenada per Rússia i, per això, és evident que hem d’intentar apaivagar l’enfrontament a Ucraïna, en comptes d’anar avançant en una escalada que, simplement, ens resulta perjudicial.
Espanya no s’ha de conformar amb fer seguidisme d’actuacions que no ens convenen, tot i que estiguem perfectament d’acord amb els valors occidentals pels que alguns vam lluitar tant durant el franquisme. Hem de vetllar també pels nostres interessos i posar una mica de seny a les posicions de certs sectors de l’OTAN, massa proclius a escoltar les crides a la guerra total d’un Zelenski que s’ha ficat en un embolic d’on no sap com sortir tot sol.