“El món ha canviat molt i l’OTAN també està canviant”, va resumir ahir Joe Biden, president dels Estats Units, al final de la cimera que durant tres dies ha congregat a Madrid els líders dels 30 països aliats, una reunió qualificada d’“històrica” i “transformadora” per la mateixa organització militar, que ha ordenat als seus estrategs que comencin a planificar el que probablement serà el desplegament més important de tropes al continent des de la guerra
freda.
Les conclusions de la gran cita transatlàntica no poden ser més diferents de les que fa 25 anys, també a la capital espanyola, van assolir els caps d’Estat i de govern dels llavors 15 països aliats. L’evolució del panorama de seguretat des de la cimera de Madrid del 1997 fins a la del 2022 es pot resumir en el sobtat canvi de nom d’un dels plats estrella del menú a disposició de periodistes i delegacions, l’ensaladilla russa.
Davant la sorpresa d’alguns observadors per la presència d’un plat amb un nom semblant, poc conegut en altres latituds, en una cimera que ha designat Rússia com l’“amenaça directa” més important per a la seguretat de l’OTAN, l’empresa responsable del menú al recinte firal d’ Ifema, seu de la reunió, li va canviar el nom pel d’ ensaladilla tradicional, (fonts governamentals asseguren que no tenen res a veure amb la decisió).
L’anècdota recorda la transformació de les f rench fries a les patates de la llibertat als Estats Units el 2003, durant el cisma amb Europa per la guerra de l’ Iraq. Sens dubte, la humil tapa espanyola, inspirada en la recepta d’un xef de Sant Petersburg, hauria encaixat millor en l’oferta culinària de la cimera de Madrid del 1997, celebrada dos mesos després de la firma de l’Acta Fundacional OTAN- Rússia, que obria la porta a “una nova era en les relacions de seguretat a Europa i de cooperació”.
L’anecdòtic canvi de nom de l’ensaladilla russa per “ensaladilla tradicional” indica un temps nou
Però de la cimera de finals dels 90 van sortir-ne les invitacions per a l’ingrés de la República Txeca, Hongria i Polònia, ofertes que uns anys després es van estendre a Romania, Bulgària, Eslovàquia i Eslovènia. Dues dècades després, el president Vladímir Putin va exigir anul·lar aquestes ampliacions mitjançant la retirada de les tropes de l’OTAN d’aquests territoris, a més de renunciar a la seva històrica política de portes obertes, que als 90 va arribar a estendre’s a Moscou. L’ Aliança es va negar a cedir. El 24 de febrer Rússia va envair Ucraïna.
Reunits una vegada més a Madrid, l’ Aliança Atlàntica es va conjurar ahir perquè Moscou no guanyi aquesta guerra, un combat que s’interpreta com un atac als seus valors i l’ordre internacional basat en regles. “ Donarem suport a Ucraïna el temps que faci falta”, va assegurar el secretari general de l’organització, Jens Stoltenberg. El cansament de les opinions públiques occidentals per l’augment de la inflació i el cost del gas i el petroli va ser present a les declaracions dels líders. Fins on arribarà el suport aliat? “Fins on faci falta perquè Rússia no pugui derrotar Ucraïna i no pugui anar més enllà d’ Ucraïna”, va dir Biden.
“No sé com acabarà això, però no acabarà amb una victòria de Rússia sobre Ucraïna”, va assegurar el nord-americà, que va anunciar un nou paquet d’assistència militar a Kíiv valorat en 800 milions de dòlars i que inclourà armament pesant. Els aliats s’han compromès, a més, a accelerar la transició des de les armes de l’era soviètica fins a equips moderns.
Biden va assegurar que els Estats Units defensaran “ fins a l’última polzada del territori de l’ Aliança” i va insistir que Moscou ha aconseguit “exactament el contrari del que pretenia” amb la invasió d’ Ucraïna. “Vladímir Putin pensava que podia trencar l’OTAN” però ara es troba amb una OTAN unida i en expansió, perquè la guerra d’ Ucraïna va portar Estocolm i Hèlsinki a renunciar a la neutralitat i sol·licitar l’ingrés al club. Per un moment, Biden va parlar de Suïssa, en lloc de Suècia, però es va autocorregir: “ Déu meu, sí que tinc ganes d’ampliar l’OTAN!”.
Biden anuncia un nou paquet d’ajuda militar per a Ucraïna valorat en 800 milions
Una vegada pactat el nou model de forces, els països de l’OTAN hauran d’anunciar durant els pròxims mesos les contribucions al reforç del desplegament a l’est, que hauria de passar de 40.000 a 300.000 efectius. Les decisions adoptades a Madrid implicaran gastar més en defensa i, en alguns casos (com Espanya), acceptar la presència militar dels Estats Units al seu territori, una cosa que pot provocar debats difícils en alguns països. “La guerra d’ Ucraïna ha estat un canvi tectònic que ens ha de fer reflexionar. Si ho ha fet Suècia (...) per què no ho haurien de fer les forces polítiques espanyoles”, va plantejar el president del Govern central, Pedro Sánchez.
Per a Espanya, la incorporació del nou concepte estratègic de l’ Aliança al que serà el full de ruta dels pròxims 10 anys, l’atenció al flanc sud és la promesa d’una evolució important en un moment en què l’atenció se centra sobretot en l’est. “El terrorisme, en totes les seves formes, és l’amenaça asimètrica més directa en la seguretat dels nostres ciutadans”, diu el text. Els aliats van dedicar a aquest tema l’última sessió i van reafirmar la voluntat d’implicar-se més en la lluita contra el terrorisme, amb l’aprovació d’un paquet de desenvolupament de capacitats de defensa per a Mauritània per col·laborar en la protecció de les fronteres, la lluita contra el tràfic de persones i el terrorisme. També van acordar reforçar la cooperació amb Tunísia i van reafirmar el compromís amb la missió de formació de les forces de seguretat
de l’ Iraq. És la “visió 360 graus” que consagra el concepte estratègic de Madrid, tot i que ara mateix el gruix de l’atenció se centri en l’est.