La guerra de Putin a Ucraïna ha convertit en històrica la cimera de l’OTAN a Madrid, ha enfortit la figura internacional de Pedro Sánchez i ha protagonitzat la cohesió més gran de l’OTAN des dels temps de la guerra freda. El secretari general, Jens Stoltenberg, va qualificar l’organització de “perfecta, impecable i excel·lent”. La retòrica de la unitat davant Putin ha funcionat molt bé, però els trenta membres de l’Aliança ara han de convèncer els seus parlaments i opinions públiques sobre el rearmament compromès.
Sánchez sap que la seva imatge ha pujat molts punts entre els líders del món democràtic, però ha de ser conscient que els compromisos adquirits en la cimera aguditzen la fractura profunda que hi ha a l’interior del seu propi Govern.
Sánchez no podrà mantenir un govern amb veus discrepants en seguretat i defensa
Unides Podem no votarà a favor de l’augment de les despeses de defensa fins al dos per cent del PIB en els propers vuit anys i tampoc no aprovarà la presència de dos creuers nord-americans més a la base de Rota, que es convertirà en la més poderosa de la Mediterrània.
És inexistent l’entusiasme dels socis d’investidura a secundar les promeses d’augmentar els pressupostos militars de Sánchez. La pujada espectacular del cost de la vida com a conseqüència de la guerra i la incertesa sobre el subministrament energètic poden arrossegar riu avall qualsevol govern democràtic.
No estem davant l’enginyeria sociològica a què dediquen tants decrets i discursos els ministres d’ Unides Podem. Es tracta d’un compromís amb la nova estratègia atlàntica en la qual Espanya, segons va dir Joe Biden, és “un aliat indispensable”. Aquest elogi té un preu econòmic i polític.
Si els ministres liles hi estan d’acord, que es quedin, si ho volen. I si no, que se’n vagin. En uns moments en què Espanya està compromesa en una guerra al cor d’Europa, no hi pot haver dos governs dins del Govern.
Núñez Feijóo ha dit que en qüestions d’ Estat, com l’OTAN i les relacions amb Washington, estarà amb el Govern. Pot ser que Sánchez aprofiti l’oferta per cotitzar-se més a l’alça davant els aliats i per preparar les eleccions generals. L’èxit de la cimera l’obligarà a prendre decisions imprevistes i trencadores. Ha de ser conscient de l’espectre d’ Andalusia i de la seva possible projecció en les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig vinent.