Què aporta un festival a una ciutat

Per deformació professional, em planto davant un mapamundi i, en lloc de ciutats, hi veig festivals de música. Abans que a Indio, Manchester, París, Chicago, Miami o Hilvarenbeek, penso en Coa­chella, Parklife, We Love Green, Lollapalooza, Ultra o Best Kept Secret. El cap ja em funciona així automàticament. Hi deu haver qui hi veu museus arqueològics, equips de futbol que han guanyat la Copa d’Europa, restaurants amb estrella Michelin, fashion weeks o seus del mun­dial de Fórmula 1, però vull pensar que no estic sol en la meva obsessió. Vull pensar que un festival de música et posa al mapa. Que hi ha qui s’ha après les coordenades de Barcelona des que coneix el Primavera Sound. I, si algú m’ho pregunta, ho tinc clar: se m’acudeixen pocs motius millors perquè el món et miri que un festival de música.

Ho dic encara immers en l’eufòria per tot el que s’ha viscut al Primavera Sound 2022, en l’històric 20è aniversari de dotze dies que es mereixien públic, artistes, organització i indústria musical en general després de dos cursos en silenci, però podríem tornar a parlar d’aquí sis mesos i la meva opinió continuaria sent la mateixa. Podem fer la prova: busqueu-me en una sala de concerts i pregunteu-m’ho. Perquè, tal com ho veig, l’efecte d’un festival de música no s’ha de limitar a un recinte i uns quants dies al calendari. El Primavera Sound no és només mig milió d’assistents de 139 països diferents amb un impacte econòmic de 349 milions d’euros a Barcelona.
De vegades distorsionant el ritme habitual de la ciutat, evidentment, però també omplint hotels, movent-se amb taxi, dinant i sopant cada dia, visitant llibreries, comprant-se unes vambes noves, entrant en una exposició.

Ens agrada participar en aquest flux que genera comunitat

Tot això passa al voltant de la música en viu, i estem molt orgullosos de propiciar un turisme cultural que va més enllà del sol i la platja, però volem més. No concebo arribar, muntar, desmuntar i marxar sense mirar enrere. Barcelona ens acull amb una capacitat provada per organitzar grans esdeveniments, i, mentre se’ns permeti, el nostre desig és treballar perquè la sinergia que impulsa un dels festivals més importants del planeta també serveixi per desenvolupar un teixit industrial i cultural sòlid. De la mateixa manera que es diu que tothom que va comprar el disc de la Velvet va muntar un grup, sabem que en un punt de trobada tan inspirador com el Pri­mavera Sound neixen nous projectes musicals. Bandes i artistes que en el futur ne­cessitaran sales per muntar els seus concerts, que al seu torn donaran feina a promotors, tècnics, proveïdors, personal de seguretat, periodistes musicals... Ens agrada participar en aquest flux que genera comunitat a la nostra ciutat.

Els festivals en què jo crec, amb què jo m’identifico, planten una llavor en unes dates determinades i després en recullen els fruits al llarg de tot l’any per compartir-los amb el seu entorn. És el que fem aquí des de fa més de dues dècades, i el que intentem fer a Porto des del 2012 i el que provarem de fer a Los Angeles, São Paulo, Santiago de Xile i Buenos Aires a partir del setembre exportant el model barceloní, encara que de Barcelona només n’hi ha una. També el que ens hem proposat fer a Madrid a partir del 2023, després de familiaritzar-nos de prop amb el circuit madrileny gràcies a les gires de sales que organitzem al llarg de les quatre estacions.

Definitivament espero no estar sol en la meva obsessió: un mapa que sona, un que et porta de festival en festival i de sala en sala compar­tint experiències, és un mapa millor.