La causa oberta a Andorra contra l’expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy i diversos alts càrrecs, com els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, per presumptes coaccions a alts càrrecs de la Banca Privada d’Andorra ( BPA) per obtenir dades confidencials de líders catalans independentistes “ha estat la conseqüència d’una barreja de mala praxi policial i descontrol
de diversos comandaments policials, aprofitat per victimitzar
els propietaris d’un banc intervingut per blanquejar diners de corruptes i criminals”. Aquest és el resum que fa un investigador de l’anomenada operació Catalunya i la màfia policial sobre les querelles admeses a tràmit per la justícia andorrana.
La jutgessa Stéphanie García acaba de fer el pas de comunicar oficialment una querella que ha admès a tràmit Rajoy, Montoro, Fernández Díaz, l’ex secretari d’ Estat de Seguretat Francisco Martínez, l’ex director general de la Policia Ignacio Cosidó, l’exdirector adjunt operatiu Eugenio Pino i l’inspector Bonifacio Díez Sevillano. Els partits independentistes van demanar ahir que el Congrés investigui les presumptes maniobres.
Segons la instructora, els fets estarien relacionats amb “presumptes extorsions, coaccions i xantatges, practicats des del 2014 per agents de la Policia espanyola, a responsables de l’entitat bancària andorrana BPA”. La raó seria “saber mitjançant vies il·legals una informació bancària secreta, protegida per la legislació andorrana i relacionada amb diferents governants de Catalunya i els seus familiars, entre els quals hi hauria Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras”. Dels dos últims no hi havia res a Andorra.
En la “mala praxi i descontrol” hi hauria la reunió que proposa l’agregat d’interior de l’ambaixada d’ Espanya a Andorra, Celestino Barroso, al CEO del banc, Joan Pau Miquel. El cita a Madrid. Miquel ho grava tot. Barroso s’identifica amb el seu càrrec, diu que porta un missatge “de Madrid”: en resum, que BPA ha de col·laborar aportant “papers” –algú els comunicarà quins– si volen aturar una inspecció del Banc d’ Espanya i una “destralada” a les seves dues entitats, BPA i Banco Madrid. Barroso li aconsella que no aportin “una minúcia”.
Des del 2015 hi ha hagut un encreuament de querelles al voltant de BPA, i pràcticament totes continuen sense resoldre’s. El Govern andorrà va anunciar el març d’aquell any que intervenia BPA després de ser acusada de blanqueig de capitals pel FinCen del Tresor dels EUA, una eina creada després de l’11-S per combatre el finançament del crim. Els EUA van assenyalar directament l’entitat per haver participat de manera activa en el blanqueig de diners procedents d’organitzacions criminals de Rússia, la Xina, Veneçuela i Mèxic.
La investigació per blanqueig del Banc de Madrid va quedar arxivada, però altres causes es mantenen
L’acció de la FinCen –alertada per Espanya a través de l’ambaixada americana a Madrid, segons la querella– va acabar amb el tancament de BPA i de Banco Madrid. Ara els exgestors d’aquestes entitats reclamen 141 milions d’euros pel tancament.
Segons l’acusació americana, el banc, propietat de la família Cierco, hauria facilitat transaccions de la màfia russa a través d’ Andrei Petrov, avui condemnat per corrupció. Se’l va vincular també amb l’organització criminal d’origen xinès liderada per Gao Ping, pendent d’un judici en què se li demanen 47 anys de presó. O per tenir comptes relacionats amb la corrupció veneçolana, cas que s’investiga a l’ Audiència Nacional.
BPA afirma que els vincles amb aquestes trames criminals s’han rebaixat, almenys en les indagacions dutes a terme a Andorra, i ara hi ha una cursa comparativa entre investigacions i judicis en paral·lel als dos països. La justícia andorrana està jutjant BPA. Sis anys després dels fets va començar un judici per blanqueig de capitals –el principal acusat és Joan Pau Miquel– que ara està suspès i que es preveu reprendre el 5 de
juliol.
Amb la intervenció de BPA també va caure la seva filial espanyola, Banco Madrid. En el seu cas, la investigació per blanqueig en jutjats madrilenys finalment va quedar arxivada. La pressió policial a Andorra va aconseguir que BPA lliurés a mitjans del 2014 dades sobre comptes de la família Pujol. Després de publicar-se a El Mundo el 7 de juliol del 2014 que tenia diners a Andorra, va confessar: eren fons llegats pel seu pare, va al·legar l’expresident.
Els Pujol tenien comptes a Andorra des del 1992. A Crèdit Andorrà, Banca Reig (després Andbank) i finalment BPA, a la qual van traslladar els seus fons el 2011, per diluir-ne el rastre, segons les investigacions dutes a terme per l’ Audiència Nacional.
Els partits independentistes demanen investigar al Congrés si hi va haver maniobres policials
Arran d’aquests fets, els Pujol van denunciar els propietaris de BPA, els germans Cierco, per revelació del secret bancari i falsedat documental. Els Cierco, al seu torn, s’han querellat contra diversos comandaments policials perquè afirmen que, si es van lliurar dades dels Pujol, va ser perquè van ser sotmesos a extorsió. Si no donaven dades dels independentistes catalans, els van amenaçar, “el banc moriria”. Els Cierco se senten víctimes tant de les autoritats andorranes com de les autoritats espanyoles, però fonts coneixedores de la intervenció neguen taxativament aquest punt de vista.