Visions de Gabriel Ferrater

Coincidint amb els cent anys del naixement de l’autor de ‘Les dones i els dies’, una de les figures més destacades de la poesia catalana i de la cultura barcelonina de la postguerra, dos llibres n’aborden la personalitat. Jordi Amat el situa en el context de la política i la vida editorial, en els anys daurats de Seix Barral, mentre que Marina Porras en subratlla l’esqueixament i la independència

Sobre el llibre de Jordi Amat

Intel·ligent, solitari, moralista i tràgic

Jordi Amat (Barcelona, 1978) segueix amb la seva lectura de la cultura catalana del segle XX, que va iniciar el 2007 amb L as voces del diálogo , sobre els encuentros de poesía , i que ha desenvolupat en paral·lel des del punt de vista de la biografia política (Ramon Trias Fargas, Josep Benet) i de la història cultural ( El llarg procés) amb extensions cap al passat recent ( El fill del xofer , sobre el testaferro de Jordi Pujol, Alfons Quintà) i l’actualitat de l’independentisme, des d’un panfletarisme reconegut ( La confabulació dels irresponsables ). També amb una gran quantitat d’articles en aquest diari, on ha estat un col·laborador principal. 

L’obra de Ferrater s’inscriu en la descomposició moral del catalanisme i d’Espanya (Carpetovetonia)

Gabriel Ferrater (Reus 1922-Sant Cugat del Vallès, 1972) és una figura destacadísima de les lletres catalanes i de la vida editorial barcelonina. Autor de tres llibres de poemes, Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), aplegats en un sol volum, Les dones i els dies (1968), que ha estat arrodonit amb poemes suplementaris, poemes descartats, dedicatòries i cartes en vers en l’edició excel·lent de Jordi Cornudella del 2018. 

Ha estat objecte d’una recuperació intensíssima: des dels textos sobre pintura, editats per Jaume Vallcorba, fins al curs de literatura catalana contemporània que Edicions 62 va rescatar a partir d’enregistraments d’època.La mort prematura i una col·lecció de fotografies en les quals Ferrater apareix amb ulleres de sol, jersei de coll alt o camisa de ratlles, texans i bambes, han contribuït a alimentar-ne el mite. Que té una base sòlida: Ferrater és una intel·ligència privilegiada, un poeta moral, un home solitari en una societat i una cultura desgavellades, i un personatge tràgic. La publicació, el 1998, d’ El Gabriel Ferrater de Reus de Ramon Gomis va projectar llum nova sobre la seva vida i la seva personalitat. Un altre llibre esclaridor és l’ Àlbum Ferrater , publicat el 1994 per Jordi Cornudella i Núria Perpinyà.

La biografia de Ferrater no té grans aventures ni secrets: es una biografia literària que transcorre entre jurats de premis, reunions editorials i tertúlies de la protogauche divine dels Carlos Barral i Jaime Gil de Biedma. Sorprèn constatar fins a quin punt Ferrater va ser un home isolat. Molt poques persones del món cultural i polític travessen la seva trajectòria: Carles Riba (Amat ha triat la mort del poeta el 1959 com a punt de partida de la seva biografia), l’hel·lenista Eduard Valentí Fiol (autor d’un llibre de referencia, El primer modernismo catalán y sus fundamentos ideológicos ), l’editor Joan Petit, el filòsof i poeta José María Valverde i poca gent més. Sorprèn la prevenció cap a l’art contemporani i el poc interès pel cinema o pel teatre d’avantguarda. 

Jordi Amat se sent escriptor i dona a les seves investigacions aplom literari, sobretot pel que fa a l’estructura

Amat el situa en el context polític dels anys cinquanta i seixanta, amb algunes pinzellades precises sobre la revista Laye o sobre la influència del partit comunista. Tot i que, en aquest cas, la part millor correspon als fragments més literaris, quan explica –i interpreta– les idees de Ferrater sobre Ausiàs March, Shakespeare o Josep Carner. Sorgeix la idea de la màquina moral, fonamental per entendre la posició de Ferrater davant de la Guerra Civil i el franquisme. De Shakespeare li interessa la idea d’una societat tancada, asfixiant, en descomposició, i com reacciona l’individu al seu davant. Ferrater sosté que no es tracta d’una reacció subjectiva, moderna, emocional. Es podria aplicar la mateixa idea a la seva poesia. 

Un dels elements característics de l’obra de Ferrater es que s’inscriu en la descomposició moral d’Espanya (Carpetovetonia) i de Catalunya, que identifica amb el catalanisme (potser per reacció contra el pare, que era d’Acció Catalana). Aquí se situa el nucli dur, polèmic, de la seva personalitat, de la qual se seguirà parlant molt de temps. Ferrater interpreta la Guerra Civil al marge dels bàndols, como una gran purulència. Amat, que se sent cada cop més escriptor, i no només biògraf, dóna a les seves investigacions aplom literari, sobretot pel que fa a l’estructura, amb inversions temporals que li permeten realçar el conservadurisme poruc de Tomàs Garcés o la relació entre literatura i intimitat, a propòsit de la relació amb Helena Valentí. Un Ferrater mainstream amb poques punxes. 

Jordi Amat

Vèncer la por. Vida de Gabriel FerraterEdicions 62. 383 Pàgines. 18,90 Euros

Sobre e llibre de Marina Porras

Amor, vanitat i alcohol

Llibretera, professora associada d’Humanitats de la UPF i impulsora de la renovació de la crítica catalana, Marina Porras (Rubí, 1991)ha publicat un assaig de noranta pàgines que introdueix en la figura de Gabriel Ferrater, preàmbul d’una antologia de textos en prosa que, al costat de classes magistrals i articles de combat, inclou dues cartes importants i una selecció d’entrevistes reveladora. La biografia de Porras es basa en un paral·lelisme entre Ferrater i Jay Gatsby: un vitalista incapaç d’encaixar els seus somnis amb la realitat. Aquest paral·lelisme pren com a punt de partida en unes observacions de Ferrater mateix, a propòsit de la seva dedicació frustrada a la novel·la.

És un retrat vigorós, amb una visió crítica de l’escola de Barcelona, a la qual Porras atribueix part de la desgràcia de Ferrater

Porras ofereix un retrat dramàtic, molt contrastat, d’un noi sensible que s’avergonyia de la sensibilitat i que ofegava qualsevol forma de sentimentalisme. Destaca la importància de la guerra i dels crims de la reraguarda en la formació del caràcter i explica que Ferrater es debatia entre dues idees oposades: esperar que cridessin la seva lleva per incorporar-se a la batalla de l’Ebre i la convicció que no havia de deixar-se embolicar en una guerra que no havia fabricat. 

En aquest sentit, coincideix amb una figura tan poc ferrateriana com Palau i Fabre, que tenia els mateixos dubtes. Per bé que Porras admira i es projecta en Ferrater, n’ofereix un retrat poc falaguer: seductor, però intransigent, despectiu i vanitós. Insisteix en subratllar la claredat de la producció poètica i intel·lectual, allunyada del tot de la prosa alcohòlica, i circumscriu l’alcoholisme de Ferrater, potser subestimant-lo, a un fet social, allò que, amb un anacronisme, qualifica de “sortir de festa”. Hi ha algun altre anacronisme d’aquests, quan diu que es conserven “vídeos” de la família Ferrater o que Joan Ferraté es considerava “pederasta” perquè li agradaven els nois joves. Per a la generació de Ferraté, pederasta vol dir, senzillament, homosexual, sense cap matís.

És un retrat vigorós, amb una visió crítica de l’escola de Barcelona, a la qual Porras atribueix part de la desgràcia de Ferrater, seguint les observacions de Joan Ferraté i del gran Ramón Carnicer. Ferrater va adquirir molt aviat el costum de “no menjar el pa que es dóna” i va buscar el seu camí en una poesia intel·ligible com un assaig i en la construcció imaginària de l’home enamorat.

Gabriel Ferrater

Donar nous als nens. AntologiaComanegra. Selecció i Pròleg de Marina Porras. 398 Pàgines. 24 Euros