La dona que encara enamora
El mirador
Jordi Juan, Joana Bonet i Salvador Illadurant la presentació del llibre sobre Carme Chacón
El retrat d’una Carme Chacón somrient interpel·la el lector des de la portada, a la biografia que ha escrit Joana Bonet. És la imatge que presidia, ampliada, la presentació del llibre que anit va acollir la Casa del Llibre, a Barcelona, que també va ser un homenatge a la dirigent socialista. Allà hi eren molts dels que la van conèixer i que en van parlar amb l’autora per al llibre. Hi havia familiars, amics i companys de partit, entre ells l’expresident José Montilla. “Ens ha convocat aquesta persona que ens mira”, va dir Bonet per obrir la seva intervenció, flanquejada pel director de La Vanguardia , Jordi Juan, i el primer secretari del PSC, Salvador Illa, que la van acompanyar en la presentació.
L’autora va parlar emocionada de qui va ser la seva amiga, però també una política a què admirava. “Era una dona amb una capacitat transformadora, que avui encara ens enamora”, va destacar. “Com més la coneixia, més interessant se’m feia el personatge. ‘A mi aquesta dona em representa’, vaig pensar, amb la seva autenticitat i sensibilitat, i una cosa molt important: no la va seduir mai el poder ni els diners, sinó la cultura, el coneixement”, va afegir.
Bonet va confessar que per al llibre no havia pogut escoltar les cintes amb la veu de Chacón; li feia mal
Bonet també va compartir interioritats de la preparació del llibre i la preocupació per com enfrontar-se al text. “Durant la pandèmia pensava com ho explicaria; no sabeu els parenostres que vaig resar, però a la meva manera sentia la seva presència”, va dir. I va confessar que no havia pogut escoltar les cintes “amb la veu de la Carme”. Aquella veu li feia mal.
Jordi Juan va destacar la sensibilitat de Bonet, a qui coneix des de fa anys, i que renunciés al sensacionalisme a l’hora d’abordar episodis delicats com “el xoc amb l’aparell del partit, que és la part més fosca de la política” i la campanya que es va desencadenar contra ella. El director de La Vanguardia no va dubtar a elogiar molts dels que es dediquen a la política. “És una feina pesada, mal valorada, amb molta tensió; té mala fama i en part és pels aparells dels partits, que durant molt de temps no han fet les coses bé”, va constatar. I es va preguntar “si Chacón, si hagués estat un home, hauria guanyat aquelles primàries i el futur hauria estat un altre”.
La exministra de Defensa, Carme Chacon, durant una desfilada militar.
Illa va destacar que a la seu del PSC hi ha una sala de premsa que porta el nom de Carme Chacón per il·lustrar tot el que significa ella per al partit. “El llibre parla de totes les Carmes, de la nena malalta que vol viure, l’estudiant, l’acadèmica, la diputada, la constitucionalista i federalista, la feminista, la mare d’en Miquel, l’advocada, la ministra”, va resumir.
Hi ha una imatge de Chacón que ha quedat gravada, i és quan passa revista a les tropes, embarassada. “Si he de triar un moment que simbolitzi la seva aportació a la política és el pas per Defensa, per la transformació de la societat i els progressos en igualtat. Quan assumeix aquesta responsabilitat sent la necessitat de fer-ho bé i acaba sent la ministra més valorada del govern Zapatero. I fins i tot canvia la visió en la societat de les forces armades, que acaben sent també la institució més valorada”, va destacar Illa.