Exhaustos després de quaranta hores de viatge però alleujats en haver fugit d’un país en guerra, ahir a les 8 del matí arribaven a una casa de colònies de Santa Pau (Garrotxa), procedents de la ciutat hongaresa de Beregsurani, una cinquantena de refugiats ucraïnesos, principalment nens amb les seves mares, en una de les primeres expedicions massives que rep Catalunya d’ençà que va esclatar el conflicte. Amb l’equipatge de tota un vida dins una maleta es dirigien cap a la que es convertirà en la seva nova casa, almenys durant tot aquest mes. Una llar on ahir a la tarda ja hi havia caliu: a la sala d’estar, dues nenes improvisaven una partida d’escacs, un nadó gatejava molt de pressa sobre el parquet, una mare llegia un llibre a l’abric de la llar de foc, una altra mirava el mòbil buscant notícies dels seus familiars, i una altra atenia el seu nadó de mesos, inquiet per la sortida de les primeres dents. En un extrem de la sala, la germana Maria Emmanuïla, d’una ordre religiosa catòlica que compta amb diversos centres d’acolliment per a nens de famílies amb problemes a Ucraïna i altres països, atenia nombrosos voluntaris de la Garrotxa, que es van presentar a la casa de colònies amb només una pregunta i amb moltes ganes d’ajudar: “Què necessiteu?”. I, de moment el que urgeix són productes d’higiene, d’alimentació infantil i bolquers.
Concentració en suport a Ucraïna el diumenga passat a Plaça Catalunya a Barcelona.
La cadena de solidaritat a petita escala, en què no intervenen les administracions públiques i no segueix els canals oficials, no ha parat de funcionar des del minut 0 que va esclatar el conflicte. Siguin entitats com ara Acció Familiar Barcelona o Coopera ONG, les dues amb experiència en l’acollida de nens ucraïnesos, que han estat les encarregades de portar refugiats a Santa Pau o Torrelles de Foix, on ahir a la tarda va arribar un altre autobús. O dels particulars que no van esperar ni un dia per ajudar amb el que podien, i també famílies que acullen a les seves modestes cases els afectats d’un èxode imparable. La bola de la solidaritat es fa cada vegada més grossa.
Gran part dels que ahir es van instal·lar a la casa de colònies Rocacorba del Sallent de Santa Pau són de la regió occidental ucraïnesa d’ Ivano-Frankivsk, un potent focus cultural i econòmic, l’aeroport del qual va ser devastat i on els seus veïns han viscut sota la banda sonora de bombes i sirenes. La professora, locutora i cantant Oksana Karpaix, embarassada de set mesos, ha fugit amb dues filles de 5 i 3 anys. “No tinc por per mi, però sí pel futur dels meus fills”, explica. Recorda l’infern del bombardeig, de les baixades constants al refugi i de com se les empescava perquè tot allò semblés un joc als ulls d’un nen. “Jugàvem a fet i amagar als refugis i cantàvem fort per no sentir projectils”, explica. El seu marit s’ha quedat al país. En una habitació amb diverses lliteres descansen l’ Angela Kbprova i la Maria, una nena que té en acollida, amb problemes musculars i de mobilitat, que requereix rehabilitació per progressar en la seva malaltia.
“L’únic que et demano és que em salvisels nens”, el crit desesperat d’un pare a una xicota de joventut
Les cases de colònies de la Garrotxa i Torrelles de Foix són un primer punt d’acollida, tot i que la previsió és que es puguin allotjar a domicilis de particulars o d’entitats en un futur. “S’estan oferint moltíssimes famílies, no parem de rebre correus de particulars i entitats que ens ofereixen pisos”, afirma Rafa Moreno, un dels coordinadors de les expedicions, de Coopera ONG. La voluntat, segons explica la vicepresidenta d’ Acció Familiar Barcelona, Pilar Fuster, és continuar portant més refugiats. Almenys 150 més.
Els qui ja compten amb casa i família són els germans Artem, de 7 anys, i Anastasia, de 15. Enrere han deixat la ciutat bombardejada de Jitómir, a prop de Kíiv, on romanen els seus pares, els seus amics i els seus somnis. Ella havia fet alguns passos com a model, el seu germà aspirava a jugar algun dia amb el Dinamo de Kíiv o portar els colors de la selecció ucraïnesa. Els seus ulls delaten el cansament acumulat pels més de 3.000 quilòmetres recorreguts entre la frontera d’ Ucraïna amb Polònia fins a Cassà de la Selva (Gironès). Van fer el viatge gairebé en silenci. “No parlen i gairebé no mengen, estan en xoc”, explica Yuriy Kushnirenko, que els ha portat fins a Cassà. El petit Artem només demana patates bullides i aigua. “No es pot gastar, s’ha d’estalviar”, els diu a la nova família.
Ciutadans procedents d'Ucraïna arriban a l'estació de Barcelona Sants al establirse un centre de conexió per la gestió del moviemnt de refugiats ucraïnesos.
La vida d’aquests dos germans va fer un sotrac fa uns dies, arran d’una trucada desesperada del seu pare a una antiga xicota de la joventut. “Em va dir, plorant: l’únic que et demano és que em puguis salvar els nens. Ningú no pot negar-se a això”, explica una emocionada Tetyana Svirska, que ha dormit ben poc d’ençà que va esclatar el conflicte. Enganxada a l’ordinador, no para de contestar missatges de persones que sol·liciten la seva ajuda. A la seva modesta casa, en què ja vivia la seva mare i els seus sogres, s’allotgen des de fa cinc dies un matrimoni septuagenari, veïns dels seus sogres, que van aconseguir escapar de Mikolaiv, una ciutat portuària a prop de Crimea. “Tinc l’ànima trencada en mil trossos, els meus pensaments són allà, em sento com un rodamon”, expliquen l’Ivan i Olena Mixtxak.
Un altre bus arribà ahir a Torrelles de Foix; la voluntat de Coopera i Acció Familiar és dur 150 persones més
Avui en Yuriy tornarà a partir cap a la frontera amb Polònia, carregat de material, i tornarà amb set persones més, que podran començar una nova vida lluny de la barbàrie. I així fins que ja no pugui més.
Llegeix tambéFrança i el Regne Unit topen pel tracte als refugiats ucraïnesos
