Mentre escric van 5.713.601 morts per la covid al món, segons la bíblia digital d’estadístiques que ens ofereix en viu i en directe la Universitat de medicina Johns Hopkins. Aquesta setmana científics de la Johns Hopkins han publicat un estudi en què conclouen que la política global de confinaments ha estat un error de proporcions bíbliques.
A mi m’atreu la idea, de tan magníficament subversiva com és. A molts més, suposo, els deu semblar un disbarat. “Els experts” de la Johns Hopkins han estat denunciats per altres “experts” per falta de rigor. A qui ens hem de creure? Cadascú a qui vulgui.
Ens acostem al final de la pandèmia aquí a Europa, o això diuen, i un balanç del desastre que hem viscut aquests últims dos anys ens ha de portar a una altra conclusió subversiva, en aquest cas més difícil de refutar: que “la ciència” no és ni racional ni objectiva. No s’ha posat d’acord en res: ni en les xifres de morts projectades, ni sobre l’efectivitat de les mascaretes, ni sobre la longevitat del virus a les superfícies, ni (inicialment) si els joves eren igual de vulnerables a la covid que els vells, ni si s’han de tancar les escoles, ni si fumar combat el virus, ni si la vacuna AstraZeneca mata, ni ara, i des de fa estona, si funcionen els confinaments domiciliaris.
No em puc creure que a hores d’ara els mitjans continuïn repetint la frase “els experts diuen”. (L’he posada a Google ara mateix juntament amb la paraula covid i me n’han sortit 180.000 respostes.) Aquests científics discrepen tant que valdria més dir-ne opinadors, perquè resulta que són igual de susceptibles a les seves creences i prejudicis que tota la resta. Pateixen la mateixa condició mèdica, el fet de ser humans. Seleccionen la informació segons el seu temperament (optimista/pessimista) o la seva visió del món (esquerra/dreta).
Sí. Esquerra/dreta. Una cosa que no s’ha comentat gaire, però que sembla ser, enmig de tanta confusió, un fet demostrable és que la gent d’esquerres ha estat més catastrofista i més disposada a imposar o acceptar restriccions que la de dretes. Ho he vist en els meus amics; tots ho hem vist en els polítics.
Als Estats Units, on tot és més gran i a l’engròs, es veu la diferència amb claredat. En estats governats per l’esquerra, com Califòrnia, s’han imposat restriccions gairebé al nivell de la superprogre Austràlia; a Florida, on governa la dreta, cadascú ha anat gairebé al seu aire. Durant la campanya presidencial del 2020 els mítings de Joseph Biden eren un ball de màscares; els de Trump, una orgia de cares nues.
La gent d’esquerres ha estat més catastrofista i més disposada a les restriccions que la de dretes
Igualment als dos països que segueixo més, el del meu pare i el de la meva mare, el Regne Unit i Espanya. Quan va aparèixer l’òmicron, els laboristes britànics demanaven un tancament total; el Govern conservador s’hi va oposar. Aquesta setmana el Congrés dels Diputats espanyol ha convalidat per un estret marge el decret que obliga els ciutadans a continuar portant mascaretes al carrer. Tots els partits de dreta hi van votar en contra.
Per què la diferència? Se m’acudeixen algunes idees. Una, que ser d’esquerra vol dir voler donar més control a l’ Estat; ser de dreta, donar-n’hi el mínim possible. Dues, que la dreta dona un valor sagrat al lliure comerç (per exemple, no tancar llocs on la gent gasta diners) i l’esquerra desconfia dels “empresaris”. Tres, que l’esquerra és més religiosa per naturalesa: té més fe que l’atzar i l’animal humà es poden domar imposant un dogma.
Hi ha excepcions a la regla. Per exemple, jo. Sempre havia pensat que veia el món des de l’esquerra. En aquesta columna clavo garrotades a la ultradreta boja que representa Trump o a la ultradreta mafiosa que representa Putin. Tanmateix, d’ençà que va començar la pandèmia m’ha desconcertat veure que m’inclino a buscar les opinions d’aquells “experts” que confirmen el meu prejudici a favor de la llibertat individual i contra els mama governs.
Continuar imposant la mascareta a l’aire lliure és ridícul; som la riota de la resta d’Europa
No votaria per la dama de pandereta Isabel Díaz Ayuso, o pel seu Partit Popular, però vaig gaudir com ella de l’estudi dels de la Johns Hopkins. No sé si tenen raó, però vull pensar que sí, que a la qüestionable efectivitat que poden haver tingut els confinaments es contraposa l’inqüestionable dany que han causat a les economies i a la salut mental i física, amb la qual cosa em refereixo als milions de càncers i problemes de cor no diagnosticats gràcies a la prioritat mèdica que s’ha donat als casos de covid.
Em sembla ridícul –com a Díaz Ayuso també, suposo– això de continuar imposant l’ús de les mascaretes a l’aire lliure. Som la riota de la resta d’Europa, potser especialment a Suècia. Potser és aquí on rau la solució al meu dilema. Res més lluny de la dreta trumpiana, Suècia és la socialdemocràcia per excel·lència. Té el model a què aspira l’esquerra assenyada de tot el món. Però durant la pandèmia ha estat el país d’Europa que ha imposat menys restriccions. Mentre la primavera de l’any passat tots aquí a Espanya estàvem tancats a casa, els suecs continuaven als bars. Fidel al principi que cadascú ha de ser lliure de decidir el seu propi destí, el Govern va recomanar el distanciament social, però no el va imposar per llei.
Quan aplaudia el model suec fa un any i mig, vaig reconèixer que a la llarga els resultats em podrien retratar. La llarga ja ha arribat. I veiem que encara que han patit més a Suècia que als altres països escandinaus, a causa principalment d’una política inicial equivocada amb les residències d’ancians, el nombre de morts per habitant allà, el país més lliure de restriccions d’Europa (repeteixo), és apreciablement més baix que al país que va imposar les restriccions més dures, Espanya. Ah, i Suècia és el país europeu que menys dany econòmic ha patit durant la pandèmia.
Hem fet el préssec? Els confinaments han estat allò que els italians en dirien una bella cagata? No ho sé. Ni “els experts” tampoc. El que penso és que si pogués retrocedir en el temps, el que faria si tingués el poder seria recomanar, no imposar, que la gent mantingui la distància i recomanar, encaridament, que la gent gran s’aïlli a casa. Digueu-me fatxa, o suec, però la mort és inevitable, la vida és curta i el més important, penso, és viure-la.