L’ Estat Islàmic torna a la càrrega. O almenys els que utilitzen el seu nom. Fins i tot sent una ombra del que va arribar a ser, el recent assalt a una presó siriana sota control kurd l’ha fet tornar a l’actualitat. Després d’encastar dos camions bomba contra els seus murs, fa dos dijous, una dotzena de terroristes va aconseguir fer-se forts al centre de detenció d’ Al-Sina, a la província de Hasaka, amb la col·laboració dels camarades amotinats.
Prop de cinc-cents morts més tard, la revolta va ser sufocada dimecres per les Forces Democràtiques Sirianes ( FDS), dominades per les Unitats de Protecció Popular ( YPG), la filial siriana del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Es va aconseguir amb suport aeri i artiller de forces dels Estats Units, que ocupen els jaciments petroliers propers del nord-est.
No tot va ser lluita sense treva. Al- Naba , el setmanari del fantasmal califat, especifica que es van obrir negociacions amb l’SDF per garantir via lliure a un determinat nombre de fugits, presumiblement d’alt rang. El cas és que, quan es va aixecar la boira de la batalla, al marge dels cadàvers, semblava clar que un nombre elevat de gihadistes haurien aconseguit fugir amb vida del recinte, que també allotjava uns set-cents menors d’edat, dels quals 150 eren estrangers no àrabs.
En l’operació antigihadista haurien intervingut forces especials britàniques, que coneixen bé el perímetre de la presó, ja que l’any passat van fer servir fons del seu Govern destinats a blindar-lo.
Forces britàniques i nord-americanes ajuden les milícies kurdes a Síria que lluiten contra l'EI
Forces britàniques i nord-americanes ajuden les milícies kurdes a Síria que lluiten contra l'EI
Ningú no oblida que, en el convuls 2012, quan la guerra començava a engolir Síria, un pres alliberat del nord-americà Camp Bucca, amb el nom de guerra d’Abu Bakr al-Bagdadi, es va posar al capdavant d’altres operacions d’alliberament de presos fonamentalistes sunnites –a més de baasistes recalcitrants– de les presons iraquianes. En menys de dos anys formaven la columna vertebral de l’ Estat Islàmic ( EI).
En qualsevol cas, Rojava, la zona kurda de Síria, dista molt de ser ètnicament homogènia, a diferència del Kurdistan iraquià. L’arxipèlag de presons que hi ha allà sota control de la guerrilla kurda ha creat ressentiment entre la població àrab, majoritària en no pocs pobles. Els cristians, en general afectes al règim de Baixar al-Assad, han propiciat que aquest últim no abandonés mai ciutats com Hasaka.
En tertúlies de Damasc i Bagdad circula l’argument que el Pentàgon utilitza la resurrecció –irrefutable– de l’ EI per eternitzar la seva presència a Síria i l’ Iraq. Així, l’ambaixador de Síria davant les Nacions Unides, Bassam Sabag, ha declarat aquesta setmana que “el principal objectiu de les accions dels EUA a Hasaka és reciclar elements terroristes de l’ EI i crear pretextos per mantenir la presència il·legal de les seves forces en territori sirià”.
A l’ Iraq, la suspicàcia prescindeix de retòrica. Mitja dotzena de míssils van caure divendres a l’aeroport internacional de Bagdad, un a la vora de la base dels Estats Units. Tant en aquest país com a Síria creixen les incerteses per a Washington.
Forces britàniques i dels Estats Units ajuden les milícies kurdes a Síria que lluiten contra l’EI
A Afrin les autoritats d’ocupació turques han esborrat fins a l’últim rètol en kurd deixat enrere pel somni de Rojava. Estaven en alfabet llatí, per cert, per poder ser llegides per la gran quantitat de kurds de Turquia a les files de la guerrilla kurd-siriana.
Així mateix, l’enemistat entre l’òrbita del PKK i la del més conservador Partit Democràtic del Kurdistan, que domina el Kurdistan iraquià, descol·loca Washington.
També la perspectiva que el pròxim govern de Bagdad, atesa la composició del parlament sortit de les urnes a l’octubre, sigui encara més explícit en l’exigència que les tropes dels EUA abandonin l’ Iraq, país on tornar el 2004, per cert, per col·laborar en l’enfonsament de l’ Estat Islàmic. El desglaç progressiu en les relacions entre Baixar al-Assad i diversos països àrabs hi posa la cirereta.
Al mateix Iraq l’ EI torna a treure el cap. A les zones que van ser més properes al règim de Saddam Hussein, com ara Tikrit, el ressentiment contra la majoria xiïta encimbellada per les urnes ha donat ales a la insurgència sunnita. Més d’un miler de milicians, amb un cert suport popular, es podrien trobar en una zona grisa pròxima a Kirkuk, reclamada alhora pel Govern del Kurdistan autònom i el Govern central iraquià.
Mentrestant, tornen a estar sota els focus els llimbs legals de les presons de les FDS, superposats als llimbs legals de la mateixa Rojava. Allà s’hi amunteguen prop de deu mil presoners, entre combatents, les seves dones o vídues i els seus fills o orfes. Un Guantánamo sense miraments i sense judicis en vista. Però no són pocs els governs occidentals que prefereixen descarregar la seva responsabilitat abans que afrontar possibles repatriacions.
En qualsevol cas, que l’ EI torni a tenir pols no vol dir que pugui tornar a desafiar dos estats. En ruïnes, però de veritat. Sense oblidar que el seu combustible sempre van ser els combatents estrangers, immigrants musulmans desarrelats de segona o tercera generació, sovint fanatitzats a les xarxes.
Ara bé, escarmentats per la concreció de l’ EI, les seves ombres i el seu final ignominiós, les coses haurien d’anar molt malament a Europa perquè tornés a tenir impuls.
El gihadismetambé cobra força a la zona de majoria sunnita al centre de l’Iraq
Tot i això, a les ciutats sunnites del Líban, com ara Trípoli, comencen a circular rumors sobre joves que desapareixen amb rumb al conflicte. Símptoma de la depauperació del seu país o que l’ EI torna a moure diners, com també que els seus botxins tornen a somiar expedir certificats i executar sentències.