Y olanda, la ministra de Treball, vol trepitjar fàbrica per defensar el seu pacte sobre la reforma laboral amb la patronal i els sindicats i aconseguir els suports polítics que calen perquè aquesta s’aprovi al Congrés en el termini establert, a començaments del mes vinent. Fins a tal punt és així, que aquesta pròxima setmana té organitzada una visita a Seat, la fabricant automobilística de Barcelona, per explicar aquest acord.
L’elecció de Díaz no és casual. Seat és una de les empreses més importants del país, que evoca a tot Espanya tant la idea de la Catalunya industrial com la de la lluita sindical i per les llibertats durant la dictadura. Un emblema d’indústria moderna, propietat d’una gran multinacional alemanya; la primera exportadora catalana, tercera d’ Espanya. En realitat, la nova legislació laboral no afecta especialment els treballadors de Seat, malgrat que la patronal del sector, Anfac, ha estat una de les que ha plantejat objeccions, juntament amb la catalana Foment, la madrilenya CEIM i l’agrícola Asaja. En el cas de les automobilístiques, les seves crítiques són molt específiques, ja que defensen que determinats aspectes, salarials i de flexibilitat horària, continuïn sent competència plena del conveni d’empresa i no quedin en el sector.
La companyia, a diferència d’algunes de les seves competidores, no recorre a la temporalitat i manté una relació fluïda amb els sindicats, arribant a pactes gairebé sempre sense obrir conflictes o entrar en zones de xoc. És més, el més alt dirigent sindical de Seat, l’ugetista Matías Carnero, forma part del Comitè de supervisió de Volkswagen, l’ òrgan que controla la direcció mundial del grup. De fet, en pocs casos millor que en el de Seat es podria aplicar als seus treballadors el concepte d’aristocràcia obrera. Per condicions laborals, salaris i relació amb l’empresa.
Els últims anys, Seat ha estat notícia per assumptes vinculats amb el cotxe elèctric. Al març de l’any passat, el grup va escenificar el tret de sortida del seu futur programa en aquest àmbit, un fet de gran simbolisme per a l’empresa i els sindicats.
Yolanda Díaz ambUnai Sordo, a l’esquerra de la imatge, i Pepe Álvarez
A l’acte, tot i això, no hi va assistir el llavors president en funcions de la Generalitat i conseller d’Economia, Pere Aragonès, per no coincidir amb el Rei, que també hi anava.
Els dirigents sindicals de Seat, Matías Carnero, i de la UGT, Pepe Álvarez, són del PSC; Camil Ros, d’ERC
El menyspreu no li va agradar gens a l’empresa alemanya, i també entre els representants dels treballadors. Després Aragonès, per mirar de revertir la situació, ha desplegat una política d’acostament a Seat, que aquesta ha rebut amb satisfacció. La companyia que presideix Wayne Griffiths ja s’ha compromès a fabricar cotxes elèctrics a Martorell i a instal·lar-hi també el centre de disseny de bateries per a aquesta mena de vehicles, bastant més rellevant des del punt de vista industrial que la mateixa fàbrica, que ja se sap que no s’ubicarà a Catalunya. Per la seva banda, la ministra Díaz ha encarat la negociació per aconseguir els suports parlamentaris de la seva reforma i un dels seus primers moviments ha estat un discret sopar amb Aragonès a Madrid, aprofitant una visita del president català a la capital aquest dimecres. El poc que ha transcendit de la trobada deixa entendre que Aragonès està lluny de donar encara el seu sí al reial decret llei de reforma laboral.
Amb la visita a Seat, Díaz complementarà aquest primer intent d’estovar les reticències d’ERC, visitant el seu territori i buscant una imatge de suport sindical a la reforma en l’escenari ideal, la cadena de muntatge de Seat. Per què dubten els dirigents independentistes sobre el seu vot en la reforma laboral, si els genuïns representants dels treballadors, els delegats sindicals amb qui Díaz vol reunir-se, li manifesten el seu suport?, seria el missatge buscat.
Evidentment, el desplaçament de la ministra de Treball a Barcelona va més enllà del simple acostament sindical. Ella també està definint el seu propi perfil de líder i futura candidata de la nova esquerra espanyola i el canvi en la legislació laboral és una de les peces clau del mosaic de la seva creació.
Però a Seat mana una UGT en clau clarament socialista. Matías Carnero va ser un candidat simbòlic, que va ocupar l’última posició a les llistes del PSC per al Congrés per Barcelona. L’actual secretari general de la UGT espanyola, Pepe Álvarez, durant molts anys el seu líder a Catalunya, és militant del PSC des del 1976.
Alineats, doncs, amb el sector majoritari del Govern de Pedro Sánchez i no gaire proclius a ajudar-lo a confeccionar el cartell electoral als companys de coalició. L’últim integrant del triumvirat, l’actual secretari general, Camil Ros, prové justament d’ERC
Per què dubta ERC sobre la reforma, si els treballadors de Seat hi donen suport?, seria el missatge buscat
A més, molts sindicalistes encara recorden els ja oblidats intents d’un sector de la primera versió de Podem de crear una nova organització sindical, alternativa als dos grans sindicats, CC.OO. i UGT. Díaz ha estat sempre molt pròxima al primer d’ells.
Això explicaria que la reacció sindical a Seat al pla de visita proposat per l’equip de Yolanda Díaz, no hagi estat gaire entusiasta o una mica freda, malgrat que les relacions són “excel·lents”, segons reconeixen les dues parts. I el que havia de ser una assemblea àmplia amb un nombrós grup de sindicalistes, quedarà possiblement en una trobada amb dirigents d’UGT de la factoria. Fonts del comitè d’empresa argumenten que la situació a la companyia és complexa, amb un ERTO a causa de la crisi de subministraments i en una conjuntura complexa per la caiguda de vendes. I recorden que Pedro Sánchez, que uneix la condició de president del Govern i secretari general del PSOE, ja ha visitat l’empresa dues vegades.