Els indígenes de Carles Casajuana

(Llegeixi la versió en castellà)

Carles Casajuana és un autor català que,com Ferran Torrent, reclama tenir una col·lecció pròpia, Una col·lecció de llibres no gaire gruixuts –com aquells Maigret preciosos, dissenyats per Ricard Giralt Miracle– que es puguin traginar per platges i aeroports i que porti un títol civilitzat, una mica noucentista o carnerià: Biblioteca diplomàtica. Serà ideal per a un tipus de lector que en català està una mica descuidat. Un lector intel·ligent, que vol estar ben informat, llegir una història del món econòmic i polític, escrita per un autor que l’ha viscut des de dintre, amb una trama que és una partida d’escacs i amb una moral sobre el món d’avui que, més enllà del retrat sobre Bolívia, Malàisia o Paraguai, explica moltes coses de nosaltres mateixos.

Les novel·les de Casajuana, sobretot les que ha publicat des del 2001, quan va sortir Diumenge de temptatció , formen una serie. Cadascuna té la seva personalitat, amb un aire semblant. Per començar: el punt de vista del narrador, que mai no intervé en el relat. Deixa que els personatges facin, es relacionin ells amb ells,que topin i intentin arribar a acords. Perquè un dels elements fonamentals d’aquestes novel·les és l’acord i, més concretament, l’acord dels poderosos enfront de la gent senzilla, que no compta per res, per bé que uns i altres (empresaris, polítics, oenagés i els treballadors de classe mitjana o classe mitjana baixa que hi treballen) se n’omplen la boca.

De la Diplomàcia, a la creació i l'opinió

L’activitat constant com a escriptor de Carles Casajuana (Sant Cugat del Vallès, 1954), ha acompanyat la seva trajectòria com a diplomàtic, que l’ha dut a Bolívia, a les Nacions Unides de Nova York, a Malàisia i al Regne Unit, on va ser ambaixador d’Espanya. D’aquesta experiència n’ha extret arguments per a les seves novel·les i per als articles que publica a La Vanguardia, on és una de les firmes d’opinió més destacades. Amb Les lleis del castell (Notes sobre el poder) va guanyar el Premi Godó d’assaig 2014.
A Un escàndol sense importància (2011) va tractar el tema de les oenagés i va descriure el món ple de paranys de les grans multinacionals en relació amb els projectes socials de cooperació, un tema que reapareix a Últimes notícies del Chaco. Casajuana ho explica d’una manera que pots entendre els arguments dels uns i dels altres, no pren partit, i ho descriu amb ironia, sense fer-ne la caricatura. En aquest línia, destaca el retrat de Brian, que treballa a la seu de Londres d’una oenagé amb molt de pressupost que, darrere el posat flegmàtic de l’activista científic, és partidari de no fer mai res.

Aquest deixar fluir la història sense ficar-s’hi, arriba al punt, a Últimes notícies del Chaco , en el qual Casajuana aprofita la simultaneïtat del món virtual per encavallar històries i converses en un text seguit. Com abans, quan a les novel·les i a les pel·lícules hi havia interferències telefòniques. Ara tenim la trobada per Meet entre l’advocada de l’empresa alimentària i les oenagés que treballen per salvar els coroinos, un poble del Chaco (entre Paraguai i Bolívia) de caçadors i recol·lectors que no ha tingut contacte amb el món civilitzat . Tenim els diàlegs de l’advocada que vol ajudar la filla, si cal, legalment. Tenim els problemes de l’activista ajuntada amb un periodista que entra en una empresa de comunicació i canvia de manera de veure les coses: ara és partidari de la deforestació i de les plantacions de soja.

En el primer món els valors morals queden atrapats com una cuca, paralitzada per l’aranya del benestar

Una de les gràcies de les novel·les de Casajuana és que les grans qüestions (els negocis de la indústria alimentària, la supervivència de les selves tropicals i dels pobles que hi viuen) s’emmirallen en la vida petita dels personatges. Els mateixos mecanismes mentals funcionen en un i altre cas. L’empresari Martí Vilamajor està acostumat a manar i entén el que vol del que li diu l’advocada. De la mateixa manera, Constantí, un advocat important, que viu jubilat a Puigcerdà, funciona com si la filla no fos lesbiana, com si no estigués casada amb una altra dona i com si no tinguessin dos fills: un de cadascuna. Tot escrit amb delicadesa, net i entenedor, melòdic, elegant i discret.

En surt un retrat del primer món com una xarxa d’interessos en la qual els valors morals queden atrapats com una cuca, paralitzada per l’aranya del benestar. Mentre, com ja passava a L’últim home que parlava català les coses segueixen el seu curs: els xinesos s’esperen, amb el xerrac, al costat dels boscos.

Carles Casajuana

Últimes notícies del ChacoProa. 256 pàgines, 18,50 euros