Les dues emergències
L’ampliació de l’aeroport de Barcelona ha descarrilat sense que hi hagi hagut un debat serè. La discussió va començar malament per l’ultimàtum que va llançar Aena fa uns mesos sota el discutible principi del tot o res, i ha acabat en un enfrontament entre partidaris i detractors que ha derivat en una confrontació simplificada entre bons i dolents. No obstant això, la qüestió de l’aeroport va més enllà de la infraestructura. Com vam veure ahir a la manifestació de Barcelona, el dilema s’ha portat al terreny del decreixement com a arma per lluitar contra el canvi climàtic obviant l’esforç col·lectiu per accelerar les novetats tecnològiques que permetran en molt poc temps moure’ns de manera neta, ja sigui amb cotxe o amb avió. Erròniament es vol enfrontar dues emergències, la climàtica amb la social i econòmica. Aquesta última és menys vistosa però és igual de dolorosa.
El repte que hem d’afrontar és com conjugar la lluita per salvar el planeta amb la creació de les condicions per disminuir la precarietat i la pobresa facilitant escenaris que impulsin el progrés personal dels nostres conciutadans. Destruir sectors econòmics com el turisme que donen menjar a centenars de milers de persones sense abans disposar d’un recanvi és condemnar aquestes famílies a la misèria. També és un error colossal confondre l’aeroport amb el turisme. Catalunya necessita infraestructures, com reclama des de fa dècades, per impulsar la seva economia empresarial, científica, tecnològica, de congressos i per a la indústria del coneixement com a accelerador de la implantació de nous models més sostenibles. En aquest context, ¿com s’explica que l’Ajuntament de Barcelona impulsi el creixement de districtes de nova economia com el 22@ o doni suport a l’ampliació de la Fira, mentre anima a manifestar-se en contra de ser més competitius en la connectivitat internacional?
En definitiva, la qüestió és si Barcelona vol continuar a la lliga de les principals ciutats del món o prefereix baixar a la categoria regional de les capitals de província. És clar que ara caldrà esperar que es redueixi l’actual inflamació per tornar a abordar un debat tranquil que, com un bumerang, tornarà.