Si, en un gest de grandesa i afirmació sentimental, el Barça hagués mantingut la imatge de Messi a les façanes del Camp Nou, haurien portat el club als tribunals. Aquesta és la lògica que anul·la el romanticisme dels valors. Els dictadors esborraven els camarades dissidents de les fotografies i els drets d’imatge imposen una rotació de la història que, per contracte, corona i decapita els mites en nom de la mobilitat del fantasma del futbol zombi que recorre el món de Barcelona a Qatar, de Madrid a Manchester.
A les nou del matí, a l’esplanada del Camp Nou, quatre turistes francesos fotografien les estàtues de Kubala i de Cruyff mentre esperen que obri la botiga –l’ store , perdó– per comprar les últimes existències de la nova samarreta de Messi, que no estrenarà mai. L’absència de la màxima icona a la façana és coherent amb la situació d’un estadi en obres per evitar que no caigui, literalment, a trossos. És la metàfora d’un club devastat per les conseqüències de la pandèmia, les ínfules simbòliques i uns criteris de creixement i de gestió dignes de la lletera del conte però amb el títol d’Esade.
L’absència de la imatge de Messi a la façana és la metàfora de la situació del club
A l’accés 15, un culer veterà visiblement emprenyat comenta: “A París portarà el dorsal 30 perquè tothom sàpiga quants milions li paguen!”. Al pàrquing, el mal humor de l’aficionat es dilueix entre la tristor que provoca veure el Camp Nou amb l’únic al·licient dels anuncis de Nike i Rakuten, orfe de mites que, més enllà de les estàtues, encarnin la llegenda.
No ens enganyem: ja fa temps que el futbol és el pretext per a altres negocis. La prova és que la famosa i sagrada màxima “Més que un club” ha quedat reduïda al hashtag d’una campanya mercadotècnica que diu “més que” així, a seques, perquè tu hi puguis afegir el que vulguis. Més que una samarreta. Més que un entrepà de botifarra. Més que una catàstrofe. A les onze, al Parc dels Prínceps, Messi compareix i parla d’il·lusió i de motivació. Fa uns dies, Joan Laporta va buscar en la motivació la possible sortida del túnel en què viu el club. Ara només hem de saber quina motivació serà més fiable, sòlida i versemblant, si la de Laporta o la de Messi.