Fa dos dimarts vaig compartir aquí (“Els testos i les olles verbals”, 6/VII/2021) un test d’argot juvenil de quinze termes,
la majoria anglicismes ( cringe, crush, estalquejar, LOL, random ...), que m’havien fet passar. El dimecres 14 la senyora M. Àngels Batalla Salvadó va comentar la columna a Cartes dels Lectors i va confessar que no n’havia endevinat cap. Lluny d’arronsar-se, contraatacava amb un altre test de nou “mots prou corrents en un altre temps”: panxell, figaflor, saltamartí, babaia, borinot, maturranga, xipòtol, mudat i fatxenda . Estic convençut que el grup de joves que em va fer suar el test d’argot no en desxifraria gaires. Reconec que n’he hagut de buscar un al diccionari, per comprovar si el xipòtol en qüestió tenia cap relació amb el pòtol , que era el més proper que coneixia. I sí, però tampoc del tot, perquè el DIEC recull tres sentits d’aquest adjectiu més aviat despectiu. Una persona xipòtola pot ser: a) algú deixat en el vestir, b) algú barroer en el tracte i c) algú ximplet, que no té el seny ben complit, mentre que el pòtol és una “persona que vagabundeja i viu miserablement al marge de la societat”. Pòtol va ser motiu d’una certa polèmica quan Manuel de Pedrolo va triar el mot per traduir el títol d’un llibre important del moviment beatnik: Dharma Bums , de Jack Kerouac (1956). En català la traducció de Pedrolo es va dir Els pòtols místics (Proa, 1967), mentre que Mariano Antolín Rato va titular la seva traducció castellana, ara a Anagrama, com Los vagabundos del Dharma .
Algunes de les altres vuit paraules triades per la senyora Batalla també tenen el seu què. Les trobaran totes ben definides al DIEC, llevat de maturranga , que és un dels molts col·loquialismes que existeixen per anomenar les professionals
de l’ofici més vell del món, en aquest cas d’origen sud-americà. Aquest sinònim de puta no figura al DIEC per ves a saber quines recòndites raons, però el trobaran a altres diccionaris de referència en la nostra llengua, com el DGLC, el DCVB o el DNV. També és remarcable la figaflor . Ara ja començo a no trobar-ne, però m’he passat el juny i part del juliol comprant-ne per atipar-me’n. Perquè, més enllà de designar una persona de poc caràcter (una bleda, una fleuma), la figaflor designa la deliciosa figa primerenca que arriba a les fruiteries més o menys en el temps
de les cireres sota el nom castellà de breva . Sí, una breva és una figaflor. Sempre em preparo per quan vingui un altre juny i
els molt xipòtols les retolin d’una vegada en català, però cada any veig més clar que “no caerá esa breva”.