Serà la multa de trànsit més gran de la història? Segur, perquè serà per trànsit de dades. Serà la que amb tota probabilitat imposarà la Unió Europea a Facebook per la seva posició de monopoli al mercat, perquè disposa de milers de milions de paràmetres, recopilats entre els seus usuaris, als quals els seus competidors no tenen manera d’accedir.
Ho va anunciar divendres Margrethe Vestager, comissària europea de la competència: “Analitzarem en detall si aquestes dades donen a Facebook un avantatge competitiu indegut, en particular al sector d’anuncis classificats en línia, en què la gent compra i ven productes cada dia i en què Facebook també competeix amb empreses de les quals recopila dades”. La multa a Facebook podria ser d’un 10% dels seus ingressos del 2020, que van ascendir a 85.965 milions de dòlars; és una mica menys que el PIB de l’ Equador i una mica més que el d’ Oman, perquè ens fem una idea de la magnitud del negoci. Del negoci que és Facebook. Del negoci generat en bona part gràcies a les dades dels seus 2.700 milions d’usuaris. De les dades regalades [el llibre d’estil d’aquesta casa no em permet escriure-ho en majúscules] quan, sense qüestionar-ho i sense si més no saber-ho, premem a acceptar [ídem]. Com tots els dies de les nostres vides, com quan entrem a qualsevol web emergeix una finestra que ofereix dues opcions: una de predeterminada, que convida a “acceptar” i una altra que proposa “gestionar les cookies”. Advertits per la mandra d’una bíblia en argot jurídic, ningú [ídem] no revisa què està cedint, a Facebook o a qui sigui. Per això, les hores o dies següents a la recerca de “motoserra” a google, qui se t’anuncia als marges de qualsevol web són ferreteries; encara que ja l’hagis comprat. El mateix passa si en lloc de teclejar-ho ho has parlat a prop del teu mòbil: en algun “acceptar” has autoritzat que t’escoltin pel micro. La teva identitat digital val tot just 10 cèntims, en mans dels traficants de dades publicitàries.
En algun lloc ‘deep’ el nostre perfil digital està a l’abast de qualsevol dictadura, fins i tot la del mercat
És un dels grans debats rere el meteorit digital. Abans que tot s’extingeixi sota el seu fong nuclear, són cada vegada més les veus que clamen per establir una sèrie de regulacions, o si més no alerten dels riscos de no prendre-les o de la passivitat amb què els habitants de les xarxes s’hi passegen en pilotes. La professora de l’institut d’ètica de la Universitat d’Oxford Carissa Véliz publicarà a la tardor a Espanya Privacy is power , considerat per The Economist com un dels llibres de l’any. Aquesta analista denuncia l’absoluta pèrdua d’intimitat del subjecte digital. En una entrevista recent, Véliz exigia la prohibició de la “compra i la venda” d’identitats digitals. “Fins i tot a les societats més capitalistes –va dir a El Español – hi ha acords que impedeixen comprar i vendre certes coses. Per exemple els vots, el resultat dels partits de futbol o les persones. Les dades personals haurien de formar part d’aquesta llista”. En algun lloc deep , com alerta Véliz, el nostre perfil –edat, gustos, vicis, família, motoserra– està a l’abast de qualsevol dictadura, fins i tot la del mercat.