L’amic Marc Isern, un jove emprenedor que es dedica al sector de la música, m’envia set pantallades del seu mòbil, al·lucinat. Diu que feia gestions amb la Seguretat Social i de sobte li han fet una d’aquestes proves destinades a demostrar que no ets un robot. Des de la pàgina Sede-tu.seg-social.gob.es li demanen, en cridaneres majúscules que aquí ometré: “Para poder continuar, debe escribir en el espacio reservado cuál de las siguiente opciones se corresponde con: 20-6”. Temps enrere, el Marc s’havia dedicat a fer mots encreuats i està emparentat amb un dels jeroglificaires de La Vanguardi a, però el primer que llegeix és una data. Vint de juny. Encabat llegeix les possibles respostes que ha de teclejar i s’empassa saliva: “conejo, veinticuatro, clavo, catorce, mariposa”. Passen uns segons abans no s’adona que el guionet que separa les dues xifres deu ser un signe menys. La resposta és “catorce”. Després d’aquesta primera prova n’ha de passar mitja dotzena més. Cada cop que passa pantalla sant tornem-hi. Els enigmes són de nivell bàsic i les alternatives dignes dels germans Marx. “¿Planeta? Abuelos, Martillo, Marte, Martes, Hámster. ¿Transporte? Águila, Pentágono, Ciprés, Castañuelas, Canoa”. Me les envia totes. Qui deu triar les respostes falses?, ens demanem. Potser un d’aquests famosos algoritmes? Poden els algoritmes fer enigmes interessants? Un cop superat el primer, tots cauen com fruita madura: “¿Fruta? Pera, Golf, Garaje, Venecia, Oso”. L’última pantalla que m’envia demana per un idioma: “Helicóptero, Ruso, Tiburón, Ciudad del Cabo, Águila”. Em recorda aquell famós acudit de l’Eugenio: “Señorita enseña el búlgaro. Nano, fui y... ¡era un idioma!”.
Des de fa dues dècades, cada cop que a la xarxa hem de demostrar la nostra lesa humanitat ens fan passar una prova visual. En diuen Captcha ( completely automated public Turing test to tell computers and humans apart) i ens fan reproduir un tros de text, amb xifres i lletres. Encara me’n surten, per aquí per allà, però trobo que cada cop són més difícils. Ara hi ha llocs que et demanen que assenyalis els peixos que hi ha entre sis imatges prou ambigües o altres qüestions de percepció visual cada cop menys evidents. Semblen jeroglífics. O els 8 errors de Laplace. Trobo que és un intrusisme professional en el camp dels que ens dediquem a fer enigmes. Ens n’hauríem de queixar, en comptes d’explorar la paradoxa de l’ errare humanum est , perquè si fallem neguem la nostra condició humana i segur que molts robots l’encerten, amb la qual cosa cada cop ens els posen més difícils. Els enigmistes estem abocats a l’extinció.