El Parlament europeu va avalar ahir amb una majoria aclaparadora (660 vots a favor, 5 en contra i 32 abstencions) la separació definitiva amb el Regne Unit ratificant l’acord comercial que regirà a partir d’ara les relacions entre les dues parts. Com explicava ahir el nostre corresponsal a Londres, Rafael Ramos, amb la seva afilada i entretinguda ploma, la notícia ha passat absolutament desapercebuda a les illes. Però també aquí a la vella Europa continental on ningú no ha plorat especialment la pèrdua. El Brexit ja està descomptat en les dues parts i només preocupen els serrells que no es van tancar bé, com els controls duaners a l’Ulster o els permisos de pesca per treballar en aigües angleses.
L’agilitat amb què el Govern britànic ha distribuït les vacunes de la covid al seu país davant la lentitud i els problemes burocràtics a la UE ha servit perquè els euroescèptics de les illes se sentissin més convençuts que mai de la seva decisió i els del continent es reafirmessin en què la burocràcia de Brussel·les té encara molt per millorar. Però han existit tantes polèmiques i enfrontaments en els últims quatre anys de negociacions que al final s’ha aconseguit que la separació s’assumeixi sense cap tipus de trauma. És més, a Europa es comencen a fer lectures positives. És cert que encara és aviat, i més amb tots els efectes que està causant la pandèmia a tot el món, per fer un balanç del que suposarà la marxa del Regne Unit. Però sembla clar que moltes de les decisions que s’han pres aquests darrers mesos a la Comissió Europea haguessin costat moltíssim més si els anglesos haguessin continuat formant part del nucli de direcció de Brussel·les. Queda encara molt camí per recórrer perquè la UE actuï de forma conjunta i unida en molts aspectes clau de la governança, però els fons de reestructuració han estat una de les millors decisions i més encertades que mai s’havien pres. Quan recordem les tensions amb els denominats països frugals, imaginin-se què hauria passat si Londres hagués intervingut en el debat. A partir d’ara, cadascú a casa seva, i que ens vagi a tots bé. Good bye, Londres!